Reproduïm a continuació un article aparegut a "La Vanguardia" el qual ens informa de l'actualitat dels óssos del Pirineu. Malgrat que el seu nombre està sota mínims, tenim l'esperança que l'administració francesa torni a agafar l'iniciativa de fer noves reintroduccions i "obligui" a la Generalitat a sortir de la seva passivitat motivant-la a fer una autèntica política de reintroducció que hauria d'anar lligada a la confecció d'uns programes de restauració i de conservació de l'ós als Pirineus, similars als que han fet els nostres veïns del nord.

ENCANTATS DE VIURE AL PIRINEU
Set anys després de la reintroducció, els óssos s'afermen a la serralada

Els experts parlen d'una "població pirenaica" al constatar contactes entre dos grups aïllats, però admeten que a llarg terme no hi ha futur sense altre reintroducció.

"Caramelles" i "Boutxy" han sabut sobreviure a la mort de la seva mare quan tenien vuit mesos.

ANTONIO CERRILLO - 20/02/2004.

Barcelona.- Set anys després d'iniciar-se la reintroducció de l'ós bru a la zona central del Pirineu, els dos exemplars eslovens supervivents i els seus descendents mostren una favorable aclimatació en aquests boscos de Muntanya. Els tècnics del Departament de Medi Ambient consideren que ambdues vessants frontereres hi ha actualment 13 exemplars, encara que el Ministeri de Medi Ambient francès apunta que el seu nombre pot arribar als 15 individus. Un insuficient nombre d'exemplars i la consanguinitat són, tanmateix, amenaces sobre el futur d'aquesta espècie al Pirineu.

L'arribada de "Ziva", "Pyros" i "Melba" -els tres óssos eslovens- els anys 1996 i 1997 va permetre cobrir el buit deixat per la desaparició dels últims exemplars autòctons a la zona central dels Pirineus, de manera que es va crear un segon nucli en principi aïllat de l'últim reducte de plantígrads existent a la zona atlàntica (Béarn i Navarra).

El seguiment dels óssos al llarg d'aquests anys ha permès comprovar que ambdós nuclis d'animals han tingut més contactes i intercanvis dels que es pensava, fins el punt de que "avui en dia podríem parlar d'una població pirenaica", segons explica Jordi Ruiz-Olmo, cap del servei de la protecció de la fauna de Medi Ambient. "Fins fa un any, podríem parlar de nuclis diferenciats, però avui la realitat és que és una única població", afegeix.

Els moviments dels óssos eslovens i dels exemplars autòctons indiquen una amplia ocupació del territori. Un dels descendents dels óssos eslovens, "Neré", se n'ha anat cap a la zona occidental atlàntica habitada pels quatre óssos autòctons, mentre que els altres dos descendents, ("Kouki" i "Boutxy") s'han desplaçat preferentment cap el massís del Carlit, en el territori francès situat al nord de la Cerdanya i Andorra. La resta es mouen per la zona central (Val d'Aran, Benasc i Pallars).

Nombroses evidències proven una bona aclimatació als hàbitats del Pirineu. Dos "immigrants de segona generació", "Caramelles" i "Boutxy", van poder sobreviure a la mort de sa mare ("Melba") a l'any 1997 malgrat que llavors només tenien vuit mesos i el número de cries en les cadellades es considera alt. A Catalunya, a més, han pogut gaudir d'una dieta variada composta en les seves dues terceres parts per vegetals i la resta, per insectes i vertebrats. A més, han sabut mantenir-se lluny de zones urbanes i carreteres, segons han documentat Santiago Palazón i altres especialistes.

L' instint de supervivència no els ha fallat. L'única femella jove -"Caramelles"-, filla de "Melba" i "Pyros", nascuda a l'any 1997, es va quedar prenyada amb tant sols tres anys, però el seu osset va morir a l'any 2001 al precipitar-se per una cascada. La precocitat de "Caramelles" es considera un fet normal "en poblacions amb pocs individus, que tenen molt de menjar i en les que hi ha escassa competència", recorda Ruiz-Olmo. Els óssos han pogut desenvolupar els típics mecanismes de trobada. Els grans recorreguts del mascle buscant la femella en època de cel permeten que, quan es topa amb la sendera per on ha transitat ella (encara que hagin passat varis dies), pugui seguir el seu rastre fins trobar-la.

Santiago Palazón precisa, tanmateix, que la població d'óssos del Pirineu segueix sent "molt petita", pel que el seu futur segueix sent compromès. "Perquè una població d'óssos sigui viable es necessiten 80 o 100 individus", destaca Ruiz-Olmo. Un dels problemes que més preocupen és la consanguinitat, que a la llarga pot causar una reducció de la fecunditat. Els exemplars alliberats originaris d'Eslovenia estaven emparentats entre ells, el que podria incrementar els encreuaments familiars. Per això, Santiago Palazón recomana que, si s'aproven noves reintroduccions, les captures es facin d'óssos a zones allunyades entre sí per evitar la consanguinitat.

Els anàlisis genètics demostren, en aquest sentit, que els dos fills de "Ziva" nascuts d'un mateix embaràs a l'any 1997 corresponien a mascles diferents. Un d'ells ("Nere") era fill de "Pyros", mentre que l'altre ("Kouki") tenia pare desconegut ("Ziva" va arribar prenyada). Que una mateixa femella pugui tenir cries en la mateixa cadellada de diferents mascles no s'havia constatat abans a Europa, però sí en els óssos grizzlies de Nord-amèrica. Els encreuaments familiars ja s'han donat al Pirineu. La cria que va tenir "Caramelles", i que va morir l'any 2001, tenia un pare "Pyros", que era a la vegada el seu avi, doncs va tenir "relacions incestuoses" amb la seva filla.

També se sap per diversos testimonis que "Ziva" tingué dues cries fa més de dos anys -encara que França sospita que en total n'ha tingut quatre- i que "Caramelles" va gestar l'any passat un altre osset, encara que no s'han pogut obtenir les proves definitives.

Medi Ambient disposa d'una xarxa de seguiment que inclou itineraris periòdics per a observar als animals, a més de recollir dades de testimonis. Ara, a més, preveu organitzar "trampes" fotogràfiques i col·locar trampes de pega als arbres per recollir el pel dels óssos i així poder fer les proves d'ADN.

Però no es pot dir que l'ós estigui salvat al Pirineu perquè ni a França ni a Espanya cap Administració afectada ha decidit donar llum verda a noves reintroduccions, vista l'oposició que encara desperta en alguns sectors la presència de l'ós. Una iniciativa d'aquests tipus requeriria d'un acord conjunt a un costat i altre de la frontera.

Pierre Ives Quenette, responsable del seguiment dels óssos en el Ministeri del Medi Ambient francès, recorda que "la població del Pirineu d'óssos no és viable a llarg termini", ja que "les probabilitats d'extinció són elevades en 100 anys". L'escassetat d'exemplars, la poca presència de femelles reproductores i una demografia molt fràgil no permeten que aquesta espècie tingui encara el seu horitzó completament clar, destaca.

Mentrestant, la política de la Generalitat segueix sent mantenir el seguiment dels animals, pagar l'abans possible als ramaders que hagin sofert baixes, intensificar la divulgació i subvencionar als ajuntaments per a conservar els boscos (82.700 euros any): fer que tots estiguin encantats.