Transcrivim a continuació l'interessant article aparegut en el diari "La Vanguardia" del passat dissabte dia 21 de febrer de 2004.
Del seu contingut podem extreure que les pors que abans suscitava aquest mític animal encara no s'han esvaït del tot. No obstant això, els temps han canviat, i ara tenim els mitjans tècnic i humans necessaris per fer compatibles la convivència i les activitats ramaderes dels homes amb la biodiversitat faunística del Pirineu.
Precisament i afortunadament, per això s'ha creat l'"INSTITUT PIRINENC DEL GOS DE MUNTANYA DELS PIRINEUS" el objectiu principal del qual, és el d'assolir que tots els ramaders que ho desitgin tinguin els seus ramats degudament protegits.

LES DUES CARES DEL LLOP

La reaparició d'aquest animal en el Pirineu provoca divergències entre els ramaders. Alguns ramaders sospiten que hi ha més d'un llop en el Pirineu i que inclòs ja ha començat a reproduir-se.

JAVIER RICOU - 21/02/2004
Ansovell

Joan, de la família d'Ansovell, assegura que el llop fa al menys quatre anys que ja campa sense cap entrebanc pel Cadí. "La petjada que deixa aquest animal no s'assembla a cap altre i jo ja vaig trobar un rastre, però quan ho vaig dir ningú em va fer cas." Encara que aquest ramader va molt més lluny a l'afirmar que ha sigut la Generalitat la que ha portat el llop a aquestes muntanyes i no es creu la versió oficial, segons la qual l'exemplar detectat al Cadí-Moixeró ha arribat al Pirineu viatjant des dels Apenins italians.

Armand Flaujat afirma, per la seva part, desconèixer si el llop ha estat reintroduït a aquestes muntanyes en una operació preparada o ha arribat de forma casual, mentre que altres ramaders de la zona comparteixen les sospites d'en Joan. De fet, l'opinió generalitzada és que hi ha més d'un llop al Cadí-Moixeró i que inclús aquesta espècie ha començat ja a reproduir-se en aquests territoris. Els que no es creuen la versió de la Generalitat recalquen que per l'Administració és més fàcil dir que el llop ha arribat per casualitat, desprès de la polèmica provocada amb la reintroducció de l'ós, de la qual es va informar als habitants del Pirineu quan ja s'havien deixat anar varis exemplars sense donar opció als habitants del territori a opinar sobre el tema.

La tornada del llop ha provocat que es mesclin ara llegenda i missatges conservacionistes. Joan, d'Ansovell, recorda històries explicades pel seu avi, com la d'un veí que es va traslladar a La Seu d'Urgell per a comprar carn per a un malalt i, a la tornada, es va veure encalçat per un llop. Mentre va poder anar tirant-li carn, va salvar la vida; quan finalment se li va acabar, el llop se'l va menjar. Armand de Bor, per la seva part, far servir dades contrastades i recorda que a les zones d'Espanya a on es va reintroduir fa anys el llop mai s'ha donat un atac a un humà per part d'aquest animal, mentre que enumera les últimes morts de persones provocades per gossos domèstics.

Una altre cosa és l'amenaça que suposa pel bestiar la retrobada amb aquest depredador. Joan guarda a la seva memòria altres històries. "El meu avi m'explicava que les vaques feien un cercle per a protegir a les seves cries. Els llops s'empastifaven de fang, s'acostaven al bestiar i movien el seu cos per expulsar el fang que acabava als ulls de les vaques. Aquesta momentània ceguesa l'aprofitaven els llops per franquejar la barrera i menjar-se els vedells." Els amos del bestiar i de les ovelles dormien, així mateix, junt als ramats en barraques mòbils de fusta, en forma de taüt, que traslladaven d'una finca a l'altre.

Armand Flaujat no amaga el risc d'atacs al bestiar. Però insisteix que hi ha mètodes per a minimitzar aquests danys. El més efectiu fóra la recuperació dels gossos de muntanya dels Pirineus per a la protecció dels ramats. "Aquests gossos neixen en els estables i es crien amb les ovelles, amb les quals creen llaços efectius i socials", tal i com explica Joan Ferrer, veí d'Urtx (Cerdanya) i impulsor de l'Institut Pirinenc del Gos de Muntanya dels Pirineus, que acaba de crear-se. "Aquests gossos actuen com protectors del bestiar. Mai ataquen ni es separen de les ovelles, ja que això fóra deixar-les a l'abast del seu enemic", afegeix Joan Ferrer. La seva missió es lladrar i adoptar actituds amenaçants per allunyar el perill. Fa cent anys aquests gossos, els únics capaços de plantar cara al llop, anaven protegits amb collars de punxes i una espècie de plastró, també amb objectes punxants, que encara conserven en les seves cases molts ramaders del Pirineu.

Armand Flaujat es mostra convençut de que amb les tècniques actuals serà fàcil controlar la dispersió i creixement de les ramades de llops, en contra de l'opinió d'en Josep, que augura un negre futur pel Pirineu si aquests animals tornen a ocupar aquestes muntanyes. "Fa cent anys ja es van cremar molts boscos per foragitar aquests depredadors i ara l'historia podria repetir-se", indica el veí d'Ansovell. Més difícil serà, tanmateix, que reaparegui la temuda figura del llobater.

Victòria recorda haver escoltat històries d'aquest home, que tenia ensinistrat al líder de la ramada de llops i que cobrava una espècie d'impost als ramaders perquè el seus ramats no fossin atacats. Les ovelles del que no pagava tenien els dies comptats. Armand reitera que en totes aquestes històries hi ha molta més mitologia que realitat i l'únic llobater de l'era moderna haurà de ser la Generalitat, en les mans de la qual, hi haurà el control de les ramades dels llops i la responsabilitat d'indemnitzar als ramaders que podran veure's afectats per aquest noble depredador.