Les proves o tests de Campbell permeten definir les grans línies de la personalitat del cadell. El seu creador William Campbell, és un reconegut especialista Nord-americà pel que fa a conducta canina. És un dels test mes utilitzat per a conèixer el temperament d'un cadell, si es fa bé s'obtindran bons resultats.
Però sempre cal tenir present que lo innat, fins i tot quan és preponderant, es pot modificar en part mitjançant les atencions que l'amo prodigui al seu gos. D'aquesta manera, l'amo podrà reforçar alguns aspectes de la personalitat del cadell i afeblir altres.
Qui faci el test deu estar sol i deu dur cada cadell per separat a un lloc tranquil (habitació petita o racó del jardí) que l'animal no conegui i on no hi hagi res que el distregui (sorolls, objectes diversos...)
Les proves es faran sense cap preparació prèvia del cadell, el qual, deu ser manejat amb suavitat, sense animar-lo ni renyar-lo. No s'ha parlar.
El test pot fer-se a un cadell d'aproximadament set setmanes d'edat. Es basa en cinc proves admetent quatre o cinc respostes a cadascuna d'elles. Al finalitzar-lo s'avaluen els resultats que ens donaran una idea de la personalitat del nostre cadell.

TEST DE CAMPBELL

Prova d'atracció social (prova d'atracció cap a l 'home).

Desprès de col·locar suaument el cadell en el sòl, allunyis alguns metres, bati lleument els palmells de les mans i observi el comportament de l'animal:

1. . El cadell acudeix immediatament, amb la cua enlaire, li salta damunt i li mossega les mans.
2. . El cadell acudeix immediatament, amb la cua enlaire, li grata les mans amb les potes.
3. . El cadell acudeix immediatament movent la cua.
4. . El cadell acudeix titubejant, amb la cua baixa.
5. . El cadell no acudeix.

Prova de dominació social (prova d'acceptació de la dominació de l'home).
Deurà realitzar-la una persona desconeguda pel cadell.

Acariciï el cadell, en posició d'esfinx, exercint pressió sobre el seu cap i la seva esquena:

1. . El cadell es debat esgarrapant, es tomba, gruny i mossega.
2. . El cadell es debat i es tomba per esgarrapar.
3. . El cadell es debat, es calma i li llepa les mans.
4. . El cadell es dóna la volta, tombant-se sobre l'esquena, i li llepa les mans.
5. . El cadell s'allunya.

Prova de dignitat (prova de pèrdua de control de la posició).
Deurà efectuar-la una persona desconeguda pel cadell.

Alci el cadell amb les dues mans col·locades sota el seu pit i mantingui'l així durant 30 segons.

1. . El cadell es debat violentament, gruny i mossega.
2. . El cadell es debat violentament.
3. . El cadell es debat, després es calma i li llepa les mans.
4. . El cadell no oposa resistència i li llepa les mans.

Prova d'aptitud per a seguir a l'amo.
Es practica amb un sol cadell alhora i sense parlar.

Aixequi's i desplaci's lentament dins del camp visual del cadell:

1. . El cadell el segueix immediatament, amb la cua enlairada, mossegant-li els peus.
2. . El cadell actua de la mateixa manera, però sense mossegar.
3. . El cadell el segueix immediatament, amb la cua baixa.
4. . El cadell el segueix titubejant, amb la cua baixa.
5. . El cadell no el segueix i s'allunya.

Prova d'obligació (prova d'acceptació de la contenció).
Deurà realitzar-la una persona desconeguda pel cadell.

Després de tombar d'esquena suaument el cadell, mantingui'l durant 30 segons posant-li una mà sobre el pit:

1. . El cadell es debat violentament i mossega.
2. . El cadell es debat fins a alliberar-se.
3. . El cadell es debat i després es calma.
4. . El cadell no oposa resistència i li llepa les mans.

RESULTATS

Majoria de respostes 1: Dominant agressiu. No s'aconsella com a gos de companya. Podrà convertir-se en un bon gos de treball o de guarda si se'l ensinistra correctament.

Majoria de respostes 2: Dominant extravertit. Gos de treball que requereix una educació ferma.

Majoria de respostes 3: Equilibrat i adaptable.

Majoria de respostes 4: Submís. Animal poc adequat pel treball.

Majoria de respostes 5: Inhibit. Gos mal socialitzat. Imprevisible.

De vegades, els resultats són contradictoris. S'aconsella llavors tornar a començar les proves en un lloc diferent, ja que el context pot haver estat inadequat (cadell massa jove, menjar, estrès, son, etc.). Si s'obtenen les mateixes respostes és que el cadell és un cas particular

Els test de Campbell no s'han d'interpretar com una "veritat científica". Les diferents reaccions del cadell solament permeten determinar les tendències del seu caràcter. El comportament podrà veure's àmpliament influenciat i fins i tot modificat en els anys ulteriors per la seva manera de vida i la seva educació.