L'instint és una forma de comportament concreta i innata en la qual es dóna invariablement una sèrie particular de respostes a uns estímuls específics. Els actes instintius són pautes o esquemes de comportament heredats, sense informació prèvia. Són pràcticament un grup de reflexos heredats de naturalesa complexa, que requereixen la participació de la totalitat de l'animal i no tan sols de la reacció, diguem, provocada en un reduït conjunt de muscles, com podria ser, per exemple, un reflexe incondicionat o innat, i un reflexe condicionat o adquirit.

Per exemple, quan un gos sent un xiulet per primera vegada i es posa en alerta, segons podem apreciar a través de la seva expressió, manifiesta un reflexe incondicionat, innat. Ara bé, si el gos rep menjar cada vegada que el xiulem, aquest actuarà d'estímul condicional. Més endavant, cada vegada que senti el xiulet, es produirà un reflexe condicionat i se li farà la boca aigua.

L'instint no es basa en el coneixament. És quelcom que no requereix ensenyament; com la preparació del llit per part de la gossa quan ha de parir, o les llepades que fa als cadells tant bon punt han nascut i la cura i protecció que els dóna, o la succió dels cadells, o l'atracció sexual que sent el gos cap a gossa quan aquesta està en cel. Mai no han estat ensenyats per fer aquestes accions necessàries.

Per calificar d'instint el què anima les complexes respostes del gos, hem de tenir la seguretat que aquest no va ser ensenyat amb anterioritat per actuar d'una forma determinada. Han de ser hereditàries.

Els instints útils de cada espècie han estat fixats en aquesta mitjençant la selecció natural. No obstant, en el cas del gos, l'home ha fixat de forma artificial una sèrie de característiques per aprofitar-les al seu favor, donant com a resultat una funcionalitat determinada a cada una de les diferents races existents.

Per tant les races de gossos s'han desembolupat mitjençant algunes modificacions graduals i selectives de la seva dotació genètica, donant lloc a exemplars que no necessiten aprendre a complir amb les condicions fonamentals per les que van ser seleccionats els seus majors. Així, al perdiguer no li fa falta ensenyar-li a que s'interessi per les aus, el gos de presa intenta instintivament de fer presa al coll del seu rival, els gossos nòrdics són feliços estirant trineus, els gossos pastors de conducció de remats estan atents a les ordres del pastor, i els gossos de protecció de remats se senten realitzats guardant i protegint el remat.

Entrant ja en el nostre cas particular del GOS DE MUNTANYA DEL PIRINEU, no hem de confondre el seu INSTINT innat de protecció de remats amb "IMPRONTA" que obligatoriament ha de rebre per realitzar la seva feina a la perfecció.

En aquest sentit, podem definir la "IMPRONTA" com la socialització cap a les ovelles a les quals se sodmet l'animal, per tal que -començant per aprofitar els períodes crítics de socialització òptima del cadell i seguint amb unes normes molt concrettes de funcionament amb el remat-, obtinguem d'ell un XXXXX apego en grau superlatiu i permanent cap al remat, de forma que estant sol o acompanyat pel pastor, mai no es separi del remat, sigui quina sigui la circumstància, adversa o no, de cada moment. Això juntament amb el seu INSTINT INNAT de guardar i protegir, donarà com a resultat que el MUNTANYA faci el fet pel qual va ser seleccionat pràcticament sense cap tara.

Si la "IMPRONTA" no es fa correctament, -ja sigui posant el gos al costat de les ovelles a una edat massa tardana o incomplint les normes de comandament establertes-, correm el greu risc de que el gos no convisqui amb el remat o s'allunyi d'aquest per llargs períodes de temps, deixant-lo totalment desprotegit el què, sense dubte, significaria la inoperància de l'animal.

Per tal, d'una manera raonable, esbrinar quan és el moment òptim en la vida del cadell perquè tingui el seu primer contacte amb les ovelles, penso que és molt ilustratiu conèixer el què ens explica Leon F. Whitney, en el seu llibre "Psicologia i ensinistrament del Gos" (1972), referent als estudis sobre la psicologia del gos, que un grup d'experts a Bar Harbor van portar a terme.

Segons ells, els cadells revelen quatre estadis diferents de comportament social:

1. Neonatal: o període que va des del naixement fins que obren els ulls. Durant aquests deu o onze dies els únics sentits que utilitza el cadell són el tèrmic (temperatura) i tàctil (tacte), i, en grau menys important, els de l'olfacte i el gust. Així, quan la cadellada nota fred, no és extrany veure-la formant un apretat munt. En aquesta fase, els petits semblen incapaços d'aprendre a resoldre qualsevol problema. No s'han obert encara la seva oida, de manera que no hi senten clarament. Saben enfilar-se i posar-se drets si se'ls posar de panxa amunt. El reflexe de les parpelles ja existeix, a pesar que els seus ulls encara estan tancats. En dormir, semblen patir convulcions Mentre que els cadells estan mamant la mare els llepa la regió del ventre com a mesura d'higiene. De fet els cadells retenen l'orina i restes fecals fins que la mare els llepa, aquest punt és important en la cria de cadells, en especial si es fa a biberó. Els cadells ploren si noten fred o calor.

2. El segon període es fixat de manera arbitrària, des de que obren els ulls fins el moment en que abandonen el jaç, o bé, des de els onze fins al dinou dies d'edat aproximadament. Poc abans que els cadells obrin els ulls mostren la tendèncai d'arrossegar-se marxa endarrere. Hi ha qui suggereix que a aquesta edat, només el tacte és causa de parpalleig, i no els objectes mòbils davant dels ulls. D'aquí la suposició que els cadells han d'estar condicionats a les imatges visuals. El reflxe pupilar es presenta tan aviat com s'obren els ulls. No és fins complerts els vint i un dies que els sorolls forts aconseguiran espantar-los. Alguns demostren tenir por encongint i aixefant el cos (fent un moviment semblant al del llop); altres aixequen les orelles. Als dinou dies funcionen ja tots els òrgans dels sentits essent ara els més importants: la vista, l'oida i l'ofacte.
Els cadells caminen de forma insegura a partir del divuitè dia, i n'hi ha que comencen ja al dotzè dia.
En aquest segon període els cadells dormen menys, i són més actius quan estan desperts. Les dents comencen a sortir i revelen la tendència a mossegar-se entre sí.
Cap al final d'aquest període la mare acostuma a estar ben assentada quan els dóna de mamar. Els cadells prenen el seu primer aliment a partir de les tres setmanes.
Una vegada han crescut el suficient per sortir del jaç, els cadells fan les seves necessitats fora del jaç, malgrat això la mare continua cuidant-se de la higiene quan mamen.
Els cadells són ja menys sensibles al fred, per segueixen mostrant tendència a amuntegar-se.
Durant aquest període els cadells juguen de forma brusca, donant patades i mossegant als seus companys de cadellada. L'informe fa constar que ocasionalment rondinen però no borden.
Observem ja en el cadell, que dóna mostres d'autoprotecció i de curiositat conscient, revelant a la vegada respostes de timidesa i por.
L'informe fa constar que durant tot aquest temps, els cadells no saben encara resoldre problemes que puguin trobar-se.

3. Període d'adaptació: S'inicia quan els cadells comencen a advertir la presència de l'observador i acaba amb el deslletament (Aproximadament des de la 3era a la 6ena setmana de vida). Tots els òrgans dels sentits són funcionals, i els cadells comencen a reconèixer i a diferenciar els objectes. Sensibles a sorolls forts, acostumen a ajupir-se en percèbre'ls. A l'edat de sis setmanes intenten seguir petges olfactives, i investiguen objetes nous. Doncs s'han de condicionar, ja; han après a correr i mossegar aliments més durs.
Quan compleixen el mes és freqüent que la mare permaneixi de peu mentre les cires estan alletant-se.
A l'edat de vuit setmanes i mitja, els cadells poden haver desenvolupat l'hàbit de defecar en algun lloc determinat, així com que demostren interès cap als seus excrements.
Tota frustració els fa queixar-se i pot ser que en aquestes ocasions llepin la cara d'un company, jove o adult, i l'acaricien amb una pota. Aquesta relació es dóna més aviat quan tenen gana.
Els cadells van adquirint l'hàbit de dormir més separats entre sí, malgrat continuin reunint-se quan noten un descens de la temperatura.. Juguen fortament i, de fet, quasi dónen la sensació d'estar lluitant. Per norma general, quan l'observador obre la porta de la gossera, tots els cadells acudeixen a ell, a no ser que hagin estat condicionats a téme'l. Els cadells borden cada vegada més, a no ser que hàgin estat entrenats per no fer-ho. Una vegada finalitzat aquest període, han quedat establerts la majoria de vincles socials.

4. Període juvenil: Dura des de el deslletament fins a la maduresa sexual. En principi els cadells no estan suficientment inhibits per prestar atenció durant el temps suficient per a una educació eficaç, o per aprendre accions com recórrer un laberint; la seva atenció es desenvolupa amb l'edat. Es tornen cada vegada més àgils, i arribats a la maduresa sexual són tant competents com els adults. A aquesta edat es desenvolupen el domini i la subordinació.

Segons opinions dels científics de Bar Harbor, el període més crucial en el comportament d'un cadell és la primera fase del tercer, quan s'estableixen noves relacions (o sigui, aproximadament, a la quarta setmana).
Un altre observador, anterior als primers, afirma que el període més important és el comprès entre el dissetè dia i el quaranta cinquè dia de la vida del gos (Entre 2,5 i 6,5 setmanes)

Per altre costat, Roy Robinson en el seu llibre "Genètica per a criadors de gossos" (1982), escriu: "els investigadors Scott i Fuller (1965) van estudiar durant vint anys el comportament de cinc races: Basenji, Beagle, Cocker Spaniel, Shetland Sheepdog i Fox Terrier de pèl dur, seleccionades com a representatives de les principals classes de gossos. Van efectuar creuaments entre Basenji i Cocker Spaniel i van obtenir generacions F2 i generacions recessives. Les cinc races i els creuaments van ser sodmesos a una sèrie de proves destinades a detectar diferències de sociabilitat, temperament i aptitut per a aprendre. Aquestes proves, les més exhaustives i ben controlades mai no realitzades amb gossos van permetre fer un descobriment important: l'existència de períodes crítics en el desenvolupament del cadell. S'entén per període crític l'etapa durant la qual una reduïda exposició a estímuls provoca un efecte profund sobre el comportament posterior. Aquests períodes i etapes són:

• Neonatal......................................1-2 setmanes
• Transició....................................2-3 setmanes
• Socialització................................3-9 setmanes
• Socialització òptima....................5-7 setmanes
• Inici de les baralles lúdiques.........3-5 setmanes (promig)
• Agitació de la cua, inici.............4 setmanes (promig)
• Aparició de la por.......................5 setmanes

Durant el període neonatal, el cadell creix ràpidament però resta virtualment passiu i pràcticament insensible als estímuls. Malgrat això, cap a les 2-3 setmanes succeeix un canvi evident: l'animal obre els ulls i reacciona als sons; el cadell s'adapta a la seva por.
El períod d'aprenentatge i socialització dura unes quantes setmanes; si el cadell no té contactes amb altres gossos o persones, es comportarà, devant d'ells, de manera rara i temerosa la resta de la seva vida. L'existència d'un interval de temps òptim per la socialització d'entre 3 a 9 setmanes sembla ser justificat pel fet que un cadell que ha tingut el seu primer contacte amb l'home entre les 5 i 7 setmanes adquireix un sentit de sociabilitat més ràpidament que aquell cadell que té el contacte més aviat o més tardà."

En aquests estudis s'enten la socialitsació dels cadells en el sentit més ampli, o sigui, amb persones, amb gossos o amb altres animals. Per tant és lògic i raonable deduir que és aplicable a la socialització amb ovelles que s'han d'efectuar amb cadells de MUNTANYA DEL PIRINEU destinats a tenir cura i protegcció. També podem veure que en aquests estudis hi ha concordància en que l'edat òptima de socialització del cadell comença, aproximadament, a la 3era setmana i acaba a la 7ena setmana, essent l'etapa intermitja d'aquest període la més important per tal que aquesta socialització es verifiqui més intensament i amb més seguretat.

Blibiografia:
Leon F. Whitney, D.V.M. (1972) Psicologia i Ensinistrament del Gos.
Roy Robinson, F.I.Biol. (1982) Genètica per a Criadors de Gossos. ??

JOAN FERRER i SIRVENT LA BORDA D'URTX 17538 URTX (Girona) CATALUNYA Telf: +34-629-613399 e-mail: joanferrer@labordadurtx.org