Si els nostres muntanyes no tenen un bon cap, no tenim bons muntanyes o, pitjor encara, no tenim autèntics Muntanyes, però amb un bon cap sobre una estructura dolenta no tindrem ni tant sols uns bons gossos.

Personalitats tan prestigioses i reconegudes en l'àmbit mundial com M. Mansencal o M. Pecoult, per citar-ne només a dos, asseguren que sense un bon cap no existeix la raça. Acceptar això no implica negar o ignorar l'essencial d'una bona i correcta estructura.

I una bona i típica estructura en un gos Muntanya dels Pirineus no es jutja per la mida de l'exemplar i són tant indesitjables els excessos com les deficiències de mida.

L'estàndard de la nostra raça especifica com han d'estar configurats i encara que pugui semblar fred, no fa sinó explicar aquestes característiques indispensables que han de posseir els nostres incomparables Muntanyes, no tant sols per estètica, també per eficàcia, per tal de conservar en ells totes les qualitats i aptituds que els són pròpies, així, per exemple i generalitzant:

El nostre bonic, imponent i gran gos blanc no ha de ser tant gran que superi les mides exigides, ni tan petit que no arribi al mínim establert. Imponent, però sense aire de pesadesa i amb elegància i alegria en els seus moviments. Blanc, però no totalment i amb una pigmentació de trufa, mocoses i entorn dels ulls totalment negre.

Les proporcions han de ser harmòniques, amb un bon aplom, membres davanters drets i forts i les parts posteriors grosses. Bones angulacions davanteres i de darrere. Un bon llom i una bona gropa. Un pit ample i profund. Bones espatlles, peus petits...

Un gos ben estructurat i sa ha de moure's molt bé, aixecant els peus del terra i movent les potes en paral·lel, agafant molt de terreny sense gaire esforç. No són acceptables les "escombrades" laterals dels peus ni la sensació d'apatia o cansament que treuen tota la potència i elegància que ha de posseir el nostre Muntanya ideal.

El Muntanya no té el pèl de color blanc neu, sedós i brillant, sinó d'un blanc mate, amb tonalitat marfil, preferiblement tacat al cap, orelles i naixement de la cua (anella muntanyenca)- La gran quantitat de pelatge del Muntanya ha de ser llisa i suau al coll i als faldons, essent un gran defecte l'absència de subpèl i l'absència de pelatge a la cua.

Fins ara tenim un bonic però breu retrat de com ha de ser estructurat un Gos Muntanya dels Pirineus, i encara falta més: l'absència o atròfia d'algun esperó és eliminatòria. Fins hi tot la forma de portar la cua així com la seva longitud. Poden treure o afegit tipisme a la sobèrvia estampa d'un Muntanya.

Havent vist tot això és fàcil entendre que complicat que pot resultar aconseguir bons exemplars i que exigents i cuidadosos cal que siguem en la cria i selecció dels nostres gossos de Muntanya dels Pirineus.

No oblidem mai el cap del Muntanya, ja que sense ell perdríem la raça, però sense oblidar les estructures, ja que sense elles perdríem aquests incomparables, vitals, alegres i estimats companys que tan feliços ens fan.