Començant per l'inici, ens trobem amb uns aficionats que s'uneixen per tal de conservar i fomentar una determinada raça de gossos, les races de la seva regió o totes les races existents. Així naixen els clubs, associacions canines, federacions nacionals i internacionals.

Partint de la unitat bàsica d'una sola raça i en funció de la seva utilitat, es va crear una selecció de gossos que eren els més representatius d'ella i unint les seves característiques es va fer l'estàndar, que podríem dir que és la definició més exhaustiva de les particularitats de cada raça.

Amb el temps, les races es poden extendre, extingir o degenerar en funció de les modes, la utilitat o inclús dels creuaments indiscriminats.

Com podem tornar a l'estàndar? Seleccionant sementals i femelles les virtuts dels quals, caràcter i tipologia ens recordin a aquests primers gossos que van formar la raça.

És aquí on prenen importància les exposicions canines, perquè en un sol dia es poden veure i comparar diversos exemplars a la vegada, sense necessitat de recórrer quilòmetres i quilòmetres per a veure un o altre gos del qual ens han parlat.

Fins aquest moment podríem estar parlant d'una fira de ramats, les quals, indubtablement, compleixen la seva funció i són vertaderament importants per als ramaders. Però en una exposició canina hi ha diferències, potser la més important sigui la figura del jutge.

Aquest és, en primer lloc, un entès que revisarà cada exemplar i jutjarà quins són (sempre sota el seu punt de vista) els que més s'acosten a l'estàndar, eliminant exemplars amb defectes desclassificatoris o que indiquen mestissatge.

Per als nous aficionats són una escola per a aprendre i saber distingir entre un "gos bonic" i un típic gos d'una determinada raça i anar coneixent matisos, detalls importants, etz.