Quan va a néixer o ja ha nascut un nadó en la família, els propietaris de gossos es pregunten moltes vegades la reacció que tindrà el seu gos, una preocupació en certa manera lògica degut, en gran part, als casos en els que el gos era el causant d'una agressió a un nen. Però hem de pensar que aquest tipus de conducta té un motiu o motius que la provoquen. Per tant si coneixem les causes que l'originen i evitem provocar-les és difícil que el gos agredeixi al nostre nadó.

Pensem en una família en que ha nascut un nadó i tenen un gos adult. Normalment l'animal passa per tres etapes: al principi pot considerar al nen un competidor directe de l'afecte del seus amos. Més tard, amb el pas dels dies, serà relacionat com propietat de la família i per fi, passat un temps, com un més dels seus amos.

El motiu més comú perquè un gos es mostri agressiu és la gelosia. Aquesta és una reacció freqüent en els gossos, sobre tot si han estat humanitzats o, més ben dit, molt mimats en el seu tracte familiar. Un exemple clar d'aquest comportament el veiem quan introduïm un animal nou a casa o neix un nadó a la família. La causa principal s'origina perquè els membres de la família centren quasi en exclusivitat totes les seves atencions en el nou vingut; atencions i afectes que abans es dedicaven al gos. Llavors, en el gos es va creant una espècie de ressentiment cap el nou vingut, que té dues formes clares de manifestar-se: una és que l'animal es torna solitari, reservat, independent i/o desobedient, arribant inclús a escapar-se de casa; l'altre és anar mostrant una conducta agressiva cap el nou vingut o inclús cap els altres membres de la família, bé amb lladrucs, grunys, ensenyant les dents i també arribant a mossegar.

Evidentment, els sentiments de gelosia poden evitar-se si des de que el gos arriba a casa l'eduquem correctament i no el mimem en excés. Si això no és possible i el gos és adult, uns mesos abans del naixement del nadó haurem d'anar condicionant-lo progressivament a les noves normes o maneres de viure que portarà a casa amb l'arribada del nadó. Però el que sí haurem d'evitar per tots els mitjans serà canviar de sobte la nostra forma de tractar al gos. Més aviat el contrari, relacionarem el gos i el nen encara més, per exemple, sortint a passejar, sempre que puguem, amb el nadó i el gos en els llocs favorits d'aquest. I mai apartarem o traurem amb rudesa el gos dels llocs a on estem amb el nadó.

Quan es tracta de cadells o gossos bastant joves, aquest tipus de problemes no es plantejaran i molt menys si aquells han estat criats i educats bàsicament i sense excés de mims.