E
L LLENGUATGE DELS GOSSOS
www.labordadurtx.org >> divulgació >> etologia

Turid Rugaas és una experta etóloga noruega. La granja on viu, Hagan Hundeskole, envoltada d'un dens boscatge, està situada en el cim d'una muntanya des de la qual s'albira una panoràmica dels fiords noruecs. Gent de totes les parts del país li duu els seus gossos perquè els ensinistri en les respostes bàsiques i resolgui els problemes de comportament. En Escandinava encapçala el moviment per a eradicar el mètode d'ensinistrament que empra el càstig i la força i propugna l'ensinistrament utilitzant el reforçament positiu.

Si bé aquest article fa referència als gossos en general, hem de tenir en compte que sent el Gos de Muntanya dels Pirineus una de les races més antigues que es coneixen, les seves actituds socials amb els altres gossos i amb els homes, es poden equiparar, sens dubte, amb els comportaments socials dels llops. Per això, les "senyals de calma" que amb tota precisió veurem que ens descobreix Turid Rugaas, encaixen totalment amb el comportament i la idiosincràsia de la nostra benvolguda raça.


EL LLENGUATGE DELS GOSSOS

La dinàmica social dintre de la llopada s'utilitza amb freqüència com model per a explicar la interacció gos-gos i gos-home. Molts amants dels gossos i entusiastes dels llops estan convençuts de la necessitat de mantenir un alt status en la jerarquia utilitzant recursos agressius, en la creença que les seves úniques opcions estan entre imposar el seu domini per la força o sotmetre's a l'animal. Però els que així opinen, no tenen en compte que el comportament social entre els llops, també està subjecte a infinitat de senyals corporals, destinades en la majoria dels casos, a evitar conflictes.

El problema dels que defensen el domini per la força és doble. En primer lloc, l'agressió amb facilitat tendeix a anar en augment, i en segon lloc no s'usen -tant per als llops com per els gossos- altres possibilitats d'elecció distintes de la de domini o submissió.

Amb el que Turid Rugaas denomina "senyals de calma", basant-se en les expressions dels cànids, presenta als ensinistradors i propietaris de gossos altra opció per a tractar de millorar la relació entre els humans i els seus gossos, i dels gossos amb els seus congèneres.

El gran coneixement del comportament caní i l'essència de la teoria de "els senyals de calma" que ha desenvolupat *Turid *Ruggas, es mostra en la seva cita següent:

<<Els gossos, com animals socials que són, tenen un llenguatge per a comunicar-se entre ells. En general, el llenguatge caní consisteix en una gran varietat de senyals utilitzant cos, regió facial, orelles, cua, sons, moviments i expressions. Aquesta habilitat innata dels gossos per a comprendre i realitzar aquests senyals desapareix o es reforça en les seves experiències al llarg de les seves vides. Si estudiem els senyals que realitzen els gossos entre si i les apliquem nosaltres, augmentem la nostra capacitat per a comunicar-nos amb ells. Els senyals canins més notoris són els senyals de calma, que utilitzen per a mantenir una jerarquia social estable i per a resoldre els conflictes dintre del grup. Aquestes són habilitats que, quan les apliquem en la nostra interacció amb els gossos, resulten enormement beneficioses per a la relació. Els gossos tenen l'habilitat d'apaivagar-se entre si quan afronten una situació traumàtica (situació de por o estresant) i també per a calmar-se uns als altres. Considerem, per exemple, la forma que els gossos es presenten a uns altres. Els gossos que es mostren temorosos en una trobada "social" poden comunicar diverses sensacions com: "Sé que aquí ets el líder i no vaig a donar-te problemes". A més, el líder pot també voler comunicar-li que no té intenció de crear problemes. "No et preocupis, jo sóc el cap aquí i no tinc intenció de fer-te mal". Els gossos que no utilitzen els senyals apropiats poden ser els causants de problemes>>.


Els senyals de calma: com identificar-les i usar-les?

Girar el cap: Un senyal de calma pot ser un moviment ràpid, per exemple, girar el cap per a un costat i tornar a la posició original o mantenir el cap lateralment per algun temps. Pot ser un lleuger moviment o un clar i ben definit de tot el cap per a un costat. Nosaltres podem utilitzar aquest moviment, girant el nostre cap, quan un gos dóna senyals de malestar o es mostra espantat a l'apropar-nos a ell; o quan un gos espantat comença a bordar-nos o grunyir-nos. Un exemple d'aquest comportament caní ho podem observar quan dos gossos es troben, per un segon ambdós miren per a altre costat i després es saluden mútuament de forma alegre.

No girar el cap, moure solament els ulls per a un costat amb una mirada de reüll evitant mirar directament, és també un senyal de calma similar al gir de cap.

Girant-se, donant l'esquena: El girar-se, l'oferir un costat o la part del darrere a algú és un signe de calma molt efectiu. Quan els gossos juguen intensament, amb molta energia, algun d'ells començarà a girar-se per a oferir el seu costat o la seva part del darrere entre joc i joc per a fer que la intensitat del mateix es rebaixi una mica.

Un gos pot fer això quan altre gos li gruny o mostra d'alguna manera un comportament amenaçador, com aproximar-se-li corrent molt ràpid o quan usem una entonació d'empipament o ens apropem cap a ell i percep que estem empipats. També, quan donem una estirada de la corretja és possible que el nostre gos es giri i es separi de nosaltres (oferint-nos d'aquesta manera un costat o la seva part del darrere), tal vegada estirant encara més.

Si el nostre gos és excessivament efusiu en la salutació, saltant i no ens deixa tranquils, girem-nos donant-li l'esquena. Si ens apropem a un gos estrany i de cop i volta veiem que es posa nerviós, girem-nos donant-li l'esquena. En pocs segons el gos s'aproparà cap a nosaltres per pròpia iniciativa.

Llepant-se el musell: Aquest és un moviment molt ràpid de la llengua, tan ràpid que en ocasions resulta difícil de percebre, de captar. El nostre gos pot realitzar aquest senyal quan s'apropa a altre gos, quan ens inclinem sobre ell, quan el subjectem amb la corretja curta o pel collar i quan ens ajupim per a agafar-lo o per a renyar-lo si estem empipats.

Immobilitzar-se: El nostre gos s'immobilitzarà, es pararà quedant-se dempeus, assentant-se o jaient-se i romanent quiet, sense moure un sol múscul quan altre gos molt més gran s'apropa massa i es posa a ensumar-lo de dalt a baix.

Si per a ensinistrar al nostre gos vam usar erròniament tècniques coercitives (aplicant el càstig, corregint-li físicament) pot passar que quan el cridem, es pari, s'assenti i refusi moure's.

Caminant a poc a poc, fent moviments lents: Els moviments que es fan molt lents, en ocasions tan lents que sembla que no es mou res, són molt efectius per a calmar. Els moviments lents apareixen tan aviat el nostre gos albira a un altre. Podem observar-los quan cridem al nostre gos i la nostra entonació mostra que estem una mica irritats, empipats o dominants. Quan saltem, ens movem o cridem molt per a fer que el gos corri més, normalment el que aconseguim és l'efecte contrari. Els gossos caminen més a poc a poc per a calmar-nos.

Podem usar-la quan el gos es mostra espantat, ens té por, o quan volem resultar més atractius envers ell, o quan volem apropar-nos per a posar-li la corretja.

Posició de joc: El jeure's amb les potes davanteres estirades en posició de "reverència" pot ser una invitació al joc si el gos mou les seves potes davanteres d'un costat a un altre de forma juganera. Si roman quiet, inclinat, és més probable que es tracti d'un senyal de calma.

Nosaltres podem utilitzar aquest senyal de calma estirant els braços, com quan badallem, però estirant-nos cap avall.

Assentar-se: Ja sigui donant-nos l'esquena mentre s'assenta o bé assentant-se quan s'apropa, constitueix un senyal de calma. El nostre gos pot utilitzar-la quan es sent insegur davant la presència d'altre gos o quan l'escridassem al cridar-lo.

Podem fer servir aquest senyal assentant-se quan el nostre gos estigui estressat i no pugui relaxar-se. Fem que els nostres convidats s'assentin si tenim un gos que no es mostra molt segur amb els estranys.

Jeure's: Jeure's sobre el dors, amb la panxa cap a dalt, mostra submissió. Jeure's amb la panxa en el terra és un senyal de calma, de gran força, que utilitzen normalment els gossos que tenen una posició jeràrquica molt elevada.

Es pot fer servir quan el nostre gos està estressat o importunant-nos. Posem-nos en el sofà. Si el gos té por i no vol apropar-se a nosaltres, posem-nos en el terra. En molts casos s'aproparà immediatament.

El badall: El badall és, probablement, la més intrigant dels senyals de calma, almenys la gent sembla gaudir usant-la.

El nostre gos pot badallar quan entra en la clínica veterinària, quan hi ha renyines o disputes en la família, quan el subjectem amb força amb la corretja molt curta, quan un nen s'apropa per a acariciar-lo, i en moltes altres situacions.

Podem fer servir aquest senyal si el nostre gos es sent insegur, una mica temorós, estressat, preocupat o quan vulguem que es calmi una mica.

Ensumar: Ensumar pot ser un moviment ràpid cap avall, al terra, i dalt altra vegada, o pot ser persistent mantenint el musell en el terra per algun temps fins que la situació conflictiva ha passat. Atès que els gossos també ensumen per a percebre olors, haurem d'analitzar la situació en el seu conjunt per a comprendre-la de forma correcta.

El nostre gos pot fer servir aquest senyal de calma quan s'aproxima altre gos, quan algú camina directament cap a ell o quan ocorre quelcom de nou de forma sobtada; per exemple, quan dos gossos, de forma inesperada, es troben molt pròxims. Quan passegem amb el nostre gos en una vorera i algú s'apropa en sentit contrari directament cap a nosaltres, tal vegada amb un barret molt aparatós o algun objecte cridaner, el nostre gos pot posar-se a ensumar.

Quan cridem al nostre gos i estem una mica empipats o ens mostrem dominants amb la nostra veu o adoptem una posició frontal pel que fa a ell, és molt probable que es pari a ensumar en diverses ocasions mentre es dirigeix cap a nosaltres.

Realment nosaltres no podem usar aquest senyal doncs ens resulta molt difícil utilitzar-la. Però es pot fer quelcom similar: ens assentem, toquem l'herba o fem quelcom semblant.

Fer marrada: Fer marrada o caminar fent un arc, a certa distància d'altre gos o d'una persona, és un senyal de calma. Normalment els gossos no s'apropen un a l'altre en línia recta. Poden fer-ho quan prèviament han fet algun senyal de calma, però no és de "bona educació" comportar-se d'aquesta manera, pel que la majoria dels gossos ho eviten.

Podem aplicar-ho quan ens apropem a un gos temorós o que es mostra agressiu. També quan ens apropem a un gos que està realitzant senyals de calma com ensumar, llepar-se, girar el seu cap o algun altre senyal. En ocasions serà necessari que realitzem una marrada major, en altres ocasions serà suficient amb que canviem lleugerament d'adreça, caminant en diagonal per a parar-nos a l'altura del costat del gos. Observem al gos que ens trobem i envoltem tant com sigui necessari per a fer que es senti còmode amb el nostre acostament.

Interposar-se: Interposar-se físicament entre gossos o persones és un senyal de calma. Quan els gossos o les persones, o un gos i una persona, estan massa pròxims, i la situació es torna tibant, altres gossos s'interposen, per a separar-los i evitar qualsevol tipus de conflicte.

Podem aplicar-ho quan els gossos estan tibants, es mostren insegurs o espantats davant una determinada situació, o si els nens els empipen fins al punt de fer-los sentir-se molests.

Moure la cua: El moure la cua no és sempre una mostra d'alegria i felicitat. Hem d'observar al gos en el seu conjunt. Si el gos s'apropa arrossegant-se, submís, gemegós i fent-se "pis", el moviment de la cua és com una "bandera blanca" (de rendició), intentant aconseguir que ens calmem. El gos podria realitzar aquest moviment quan hem perdut la paciència. Ell tractarà d'aconseguir que ens calmem i ens tranquil·litzem.

Possiblement no siguem capaços d'aplicar aquest senyal.

Posar-se a jugar: Els gossos tranquil·litzen a uns altres posant-se a jugar com cadells, "fent-se més petits", tractant de llepar la boca de l'altre, tancant els ulls, pestanyejant, espetegant els bifis o aixecant les potes.

Altres senyals

Els gossos tenen, a més, altres senyals; algunes són amenaçadores, com una mirada fixa, mantenir-se alçat, grunyint, bordant, atacant i mostrant les dents. Unes altres només mostren excitació del gos, com eriçaments de pèl i la cua aixecada.

Aquests senyals amb freqüència són mal interpretades, per ser fàcils d'observar i ser les primeres que la gent veu. Ens mostren l'excitació del gos en una situació específica, puntual, però no devem dedicar-los massa atenció. Devem intentar trobar els senyals de calma (tranquil·litzadores). Ens aportaran molta més informació.

Bibliografia: "El llenguatge dels gossos: els senyals de calma. Turid Rugaas. 1997. Legacy By Mail, *Inc. Carlsborg, EEUU.

 
JOAN FERRER i SIRVENT
LA BORDA D'URTX 17538 URTX (Girona)
CATALUNYA
Telf: +34-629-613399
e-mail: joanferrer@labordadurtx.org