LES PARAULES I EL SEU SIGNIFICAT

El gos comprèn un nombre limitat de paraules.

Exemple:

De la frase: "He de sortir Carlit, porta't bé", el gos només entén: "bla bla bla, Carlit, bla, bla, bla".

En canvi el gos és molt sensible al que acompanya a les paraules: postura, posats, entonació, gestos.

Exemple:

Durant la consulta, el gos acaba de grunyir al veterinari. Vostè li diu amb veu dolça: "Carlit, això no està bé, has estat dolent". El gos no entén el sentit de la frase, però interpreta el missatge no verbal (veu dolça) com una recompensa. Creu vostè que tindrà ganes de ser pacífic la pròxima vegada?

LES POSTURES I EL SEU SIGNIFICAT

POSTURA DE DOMINACIÓ: Inclini lleugerament el cos cap a davant, quadri les espatlles, miri la gropa del gos i, sobretot, no vacil·li mai (eviti els desplaçaments i els posats sobtats).

Aplicació: En cas de conflicte és essencial que tots els membres de la família es reuneixin davant del gos, quan se li ordena que vagi al seu racó.

POSTURA D'INVITACIÓ AL JOC: A la gatzoneta, adopti un to de veu calorós i demostratiu, alhora que es dóna una palmellada a la cuixa.

Aplicació: El gos es nega a acudir quan se'l crida: prengui la postura d'invitació al joc i feliciti-li calorosament quan el gos estigui al costat de vostè. També pot vostè sortir corrent en sentit oposat. Sobretot, no el castigui, encara que hagi trigat a acudir (el gos interpretaria que vostè el castiga per haver acudit).

LLADRUCS EXCESSIUS

Bordar és un comportament natural, que reflecteix l'estat emocional del gos. No es tracta d'un llenguatge. Els lladrucs disten de ser l'únic mitjà de comunicació a l'abast dels gossos. Pot ocórrer que els lladrucs siguin més forts en absència de l'amo.

Exemple: Un cadell escolta que el carter s'apropa per a deixar el correu. La por a aquest intrús es tradueix en lladrucs. Després el cadell escolta que l'intrús s'allunya. Què ha après amb aquesta experiència? "He guanyat! Quan bordo, els intrusos es marxen!
Aquesta experiència repetida dia darrera dia, li ensenya a espantar a la gent amb els seus lladrucs.

El que no deu fer-se:

• No cal tractar de cridar més fort que el gos (ell entendria que vostè vol acompanyar-lo en els seus lladrucs).
• No cal demanar-li assossegadament que calli, i molt menys acariciant-lo (si bordava perquè li fes cas, s'ha sortit amb la seva).

El que sí deu fer-se:

• No li faci cas.
• Castigui'l o sorprengui'l de manera sistemàtica i significativa mentre el gos bordi.

Com influir sobre el gos mentre vostè no està a casa?

Els especialistes han ideat dispositius automàtics, gràcies als quals, en absència de l'amo, el gos aprèn a mantenir la calma. És el principi del collar-spray educatiu antilladrucs. Aquest collaret vaporitza aroma de llimona sota del morro del gos. L'efecte sorpresa d'aquesta olor inesperada basta per a interrompre al gos en el seu comportament inadequat.
Aquest dispositiu és eficaç (ha estat sotmès a les corresponents proves a l'Escola Veterinària de Nantes), indolor i inofensiu (no existeix cap efecte secundari, ni tan sols per a l'olfacte). I, si es desitja que el gos torni a bordar, bastarà llevar-li el collaret.

RECOMPENSA I CÀSTIG

LA RECOMPENSA

El que sí deu fer-se:

• Per a una bona educació, interrompi l'acció indesitjable i intenti aconseguir immediatament el comportament correcte, felicitant a continuació al gos, molt calorosament tan aviat com ho aconsegueixi, però no més tard.

Exemples:

• De felicitacions: exageri el to, sigui molt demostratiu, molt calorós.
• De contactes: carícies, abraçades, mirades.
• D'alimentació: deu ser desacostumada i molt apetitosa (llaminadures per a gossos, trossets de formatge, …)

En l'educació del gos, la recompensa sempre és més eficaç que el càstig. Per tant, no siguem avars de tendresa i de felicitacions!

El que no deu fer-se:

• Tinguem cura a no recompensar al gos (sense proposar-nos-ho) comportaments inadequats.

Exemple: El gos borda per a cridar l'atenció de vostè. Sobretot, no cal acariciar-lo, ni parlar-li, ni tan sols mirar-lo (totes aquestes mostres d'atenció són, per a ell, recompenses i reforcen el seu comportament incorrecte) Per contra, no faci absolutament cap cas al gos i practiqui els càstigs sistemàtics en els quals vostè no intervé directament (collaret antilladrucs que vaporitza aroma de llimona).

EL CÀSTIG

El que sí deu fer-se:

• AL principi de l'actuació indesitjable intervenir com més aviat millor.
• Desagradable per al gos i significativa.
• Sistemàtica.
• Proporcional a la falta.
• Posi diverses monedes (o objectes semblants) en una llauna de refresc i tanqui-la bé amb cinta adhesiva. Quan el gos faci quelcom que no estigui bé, sacsegi violentament la llauna: el soroll sorprendrà a l'animal en la seva acció. També pot vostè llençar la llauna cap a ell, per a aconseguir el mateix efecte sorpresa.

Exemple de càstig directe: Agafar al cadell per la pell del coll i sacsejar-lo, aixecant-lo a poca altura.
Exemple de càstig a distància: Llençar-li un objecte no perillós i sorollós.

El que no deu fer-se:

• No posi el gos en el cotxe (sobretot si aquest, per a ell, és sinònim de passeig)
• Quan vostè torni a casa, no castigui mai al gos per alguna cosa que ell hagi fet en absència de vostè (el gos ja ho ha oblidat: no entén l'actitud de vostè). Si a vostè li sembla que el gos té una expressió de culpabilitat, és només perquè veu que vostè està empipat (encara que vostè intenti dissimular-lo); prova d'això és que el gos tindria la mateixa expressió encara que fos evident que les destrosses no li són imputables.

Exemple: AL passejar, el gos té el costum d'abalançar-se alegrement sobre els amics amb els quals vostè es troba. Interrompi'l i mani'l que s'assegui. Feliciti-li tan aviat com el gos l'hagi obeït. El que el gos entén: Quan ens creuem amb altres persones, l'amo està content si em sento, però no si em poso sobre elles.

JOCS I CONTROL DE MOSSEGADES

El que sí deu fer-se:

• Deixi jugar el seu cadell amb els altres gossos, sense tenir-lo amarrat, en un lloc exempt de perills.
• Quan el cadell rosegui les mans o qualsevol altra part del cos, agarri-li per la pell del coll i digui-li amb fermesa "NO!". A continuació deixi-li en el sòl i interrompi immediatament el joc.
• Quan jugant li llenci una pilota perquè l'hi porti, al fer-ho, mai ha d'estirar-li perquè la deixi; per contra, fingeixi que no fa cas al gos mentre no hagi deixat la pilota.
• Ensenyi al gos a obeir fins i tot quan jugui: posi al gos d'esquena al sòl i no el deixi mentre no es calmi: això afavorirà el control de excitació.

El que no deu fer-se:

• No deixi que el gos el mossegui massa fort. No accepti jocs de donar estirades a la roba amb les dents o que el gos tracti d'arrossegar-lo.

Cal educar a tots els membres de la família (sobretot als nens) a respectar al gos, perquè no vagin a molestar-lo en el seu racó (on cal deixar-lo en pau).

NETEJA

El que sí deu fer-se:

• Des del primer moment, ensenyi al seu cadell a fer les seves necessitats fora de casa. Sistemàticament surti amb el cadell cada vegada que mengi o begui i cada vegada que es desperti, duent-lo en braços fins al lloc destinat a les necessitats (lloc que deu ser mantingut net). Recompensi'l de manera efusiva immediatament després que el cadell hagi fet les seves necessitats en el lloc correcte.
• Si vostè sorprèn al cadell embrutant fora del lloc correcte, aixequi'l per la pell del coll dient-li amb fermesa: "NO!". Dugui'l en braços fins al lloc correcte, esperi que reprengui les seves necessitats i feliciti'l calorosament quan hagi acabat.
• Donar al gos el seu aliment a hores fixes facilita l'aprenentatge, ja que convé treure'l de casa immediatament després.
• Tracti adequadament al gos contra els cucs.

El que no deu fer-se:

• Quan tregui al cadell, no torni a casa mentre ell no hagi fet les seves necessitats.
• Quan vostè torni a casa (després d'haver sortit sol), no renyi al cadell si es troba amb que el sòl està brut (el gos no pot associar dos esdeveniments distants en el temps).
• No fiqui el nas del cadell en els seus excrements: no serveix per res (al contrari: això encanta als gossos!)

JERARQUIA

El gos identifica com la seva gossada la família en la qual viu. Perquè es trobi a gust en el seu paper de gos, deu ser considerat com gos, i no com un nen o un nadó. No obstant això, hi ha elements de la vida diària (que per a vostè tal vegada no signifiquin gens) que pot dur-li a considerar-se dominant o dominat.

Signes que denoten que el gos és el "cap" de la casa:

• El gos té dret a grunyir o a pessigar sense que això produeixi represàlies; dóna ordres (borda per entrar, sortir, menjar, beure), rebutja tota imposició (manipulacions, neteja, cures).
• El gos vigila els desplaçaments de la família i ocupa una posició central (dormitori dels amos, replà, passadís, porta d'entrada), de major altura sempre que sigui possible (llit, butaca, sofà).
• Defensa el seu lloc (gruny, mossega), gestiona les anades i vingudes, impedeix que la gent passi, entre o surti, vigila els voltants del seu domini (gos de finestra). No accepta que se'l tregui del seu lloc (gruny, mossega).
• Expressa la seva sexualitat en públic (cavalcaments). Impedeix a l'amo que s'apropi a la mestressa (i viceversa, pel que fa a la gossa dominant), bordant i fins i tot mossegant.

LLAVORS, A CASA DE VOSTÈ, QUI ÉS EL CAP: VOSTÈ O EL SEU GOS?

Com restablir la jerarquia?

Si a casa el gos ho decideix tot, no per això és agressiu (almenys, de moment). Les coses poden fins i tot anar molt bé, sempre que vostè accepti representar plenament el seu paper de sotmès. Però, què ocorrerà si vostè ha d'impedir-li que es porti malament? O si cau malalt i cal fer-li prendre comprimits, o cuidar-li les orelles? Amb força de voluntat, arribarà vostè fàcilment a invertir la situació, amb ajuda d'un ensinistrador, i sempre que vostè segueixi els consells que li donem a continuació.

El que sí deu fer-se:

• El gos deu menjar quan els amos hagin acabat de fer-lo, o a una hora completament separada (per exemple, més d'una hora abans que els amos).
• Deixi el bol a l'abast del gos només uns deu minuts; després retiri'l fins al pròxim menjar.
• Si el gos pidola menjar, retorni'l al seu racó.
• El gos deu disposar d'un racó propi, en un lloc perifèric, des del qual no pugui controlar les anades i vingudes (sobretot, no en el passadís, ni en el dormitori dels amos!).
• No perdi de vista que comportaments insignificants per als homes (ésser el primer a menjar, vigilar les anades i vingudes) són per als gossos autèntiques prerrogatives de cap.

El que no deu fer-se:

• No accepti els cavalcaments.
• Eviti cedir en un punt per a compensar la seva autoritat sobre altres comportaments. El gos deu comprendre clarament que des d'ara vostè és l'amo i ell és el gos.
• Si en certs moments vostè cedeix davant el seu gos (per exemple, permetent-li que dormi en el llit de vostè), mentre que li prohibeix altres coses (defensar el seu lloc en el sofà), el gos es trobarà aviat en una situació ambigua, en la qual no sabrà si és dominant o dominat i en la qual estarà intentant constantment dominar-lo a vostè.

ENSENYAR-LI A QUEDAR-SE SOL

El que sí deu fer-se:

• Comenci amb absències molt curtes i vagi augmentant progressivament la durada de les mateixes.
• Durant 20 o 30 minuts abans de la seva sortida, no faci cas al cadell (ni alimentar-lo, ni treure'l a passejar). Surti amb tota naturalitat, sense amagar-se i sense parlar amb el gos.
• A la volta no fer cas del gos mentre estigui agitat, cridi i faci festes. Acariciï al cadell només quan aquest s'hagi calmat.
• Eviti fer sempre les mateixes coses abans de sortir. En cas contrari, el gos s'adonarà que vostè es prepara per a sortir i començarà a agitar-se.

El que no deu fer-se:

• No tanqui al cadell en un espai desacostumat o massa reduït.
• Quan vostè torni, si troba brutícia en el sòl, no renyi al cadell ni netegi en presència d'ell.
• A l'arribar a casa, a vostè li correspon prendre la iniciativa dels contactes. Si el gos ve a sol·licitar mirades o carícies, no contesti o rebutgi'l. D'altra banda, vostè pot acariciar-lo sempre que vostè vulgui, amb la condició que el contacte hagi estat iniciat per vostè. Amb aquestes condicions, vostè ensenyarà al seu gos a portar-se bé mentre vostè es trobi fora de casa.

EL GOS ES PORTA MALAMENT EN ABSÈNCIA DEL SEU AMO

Deixat sol, un gos pot tenir comportaments indesitjables, les conseqüències dels quals poden ser greus:

• Fa clots en el jardí, arrencant les flors.
• Mossega les sabates.
• Grata la porta fins a deixar-la ratllada o destrossada.
• Tira al sòl (i trenca) els objectes d'adorn.
• Es fica en les habitacions prohibides.
• Es puja als mobles.
• Persegueix al gat.
• Fins i tot s'han donat casos de gossos que aprenen a obrir les portes per a introduir-se en els llocs prohibits pels seus amos!

El que sí deu fer-se:

• Cal intervenir a distància, en l'acte, i sense que el gos estableixi el nexe amb vostè. Amb aquesta finalitat avui existeixen collars-spray educatius amb comandament per ràdio que recorden al gos les seves obligacions quan es porta malament. Exemple: amagat darrere d'una finestra, vostè veu que el gos comença a arrencar flors en el jardí. Vostè dispara per ràdio el spray, que sorprèn al gos "in fraganti". Ja que ell no sap que és vostè qui ha disparat el spray, deixarà de fer clots. AL cap d'unes quantes reincidències, deixarà de fer-ho encara que vostè no es trobi a casa.
• Si el gos ha fet les seves necessitats en un lloc no desitjat, netegi els excrements quan ell no el vegi doncs en cas contrari, amb l'afany d'ajudar a vostè, podria agafar l'hàbit de menjar-se'ls.

El que no deu fer-se:

• No renyi mai al seu gos al tornar a casa! És difícil però indispensable. En efecte, el gos viu en el present, és incapaç d'establir un nexe entre l'actitud de vostè i el que ell hagi fet malament en la seva absència. Si vostè li imposa un càstig, aquest serà ineficaç i produirà estrès a l'animal.

CAMINAR AMB LA CORRETJA

Durant el passeig vostè és responsable del seu animal, per lo qual vostè deu poder dominar-lo en tot moment. Imagini's si d'una tirada ell el fa caure sobre un sòl gelat o es llança a creuar bojament la calçada quan arriba un cotxe!
Altra conseqüència nefasta: el gos que estira sistemàticament de la corretja es queda sense alè, de vegades es sufoca i amb el pas del temps pot arribar a tenir problemes de tràquea.

No recorri a la força. Amb els gossos, el control i l'orientació del cap són molt més importants. Utilitzi el tipus de collar que va fixat en el morro de l'animal. Aquest collar permet controlar l'adreça del cap: si el cap gira, el cos fa el mateix, sent aquest collar també, una excel·lent ajuda en l'educació dels cadells. AL contrari del que ocorre amb el collar clàssic, no exerceix cap pressió sobre la tràquea i, per tant, limita els corresponents riscos (irritacions, contusions, escanyaments, ofecs, etc.)

El collar: no deu ser pesat, ni fer soroll, perquè no espanti al cadell. Perquè el cadell s'acostumi, jugui amb ell immediatament després d'haver-li col·locat el collar.

La corretja: De cuir o material sintètic, de secció rodona, no massa curta, amb una longitud entre 1m i 1,20 m. Prescindeixi de la corretja enrotllable (hi ha risc d'accidents: la gent -sobretot els nens- pot ensopegar amb la part fina de la corretja; el gos pot recórrer molts metres per la calçada, etc.)

El que sí deu fer-se:

• AL principi, per atreure l'atenció del gos, pronunciï el seu nom, seguit de l'ordre "aquí!", donant-se palmellades a la cuixa com quan el crida per a jugar: es tracta de ser més atractiu que l'ambient exterior.
• Quan el gos supera el genoll, digui amb fermesa "NO!" alhora que dóna una estirada a la corretja i a continuació afluixi la tibantor d'aquesta. No es tracta de fer mal al gos, sinó només que capti el missatge. I no oblidi felicitar-lo quan el gos posi bona voluntat!
• Feliciti'l quan el gos camini al costat de vostè (llavors la corretja no deu estar tibant).
• Perquè el gos aprengui a no creuar el carrer sense que vostè l'hi hagi ordenat, ensenyi-li a assentar-se a la vorera, quan vostè l'hi ordeni, abans de creuar.

El que no deu fer-se:

• No mantingui la corretja constantment tibada, ja que això incitaria al gos a estirar d'ella.
• No utilitzi l'arnès, que no transmet cap informació al gos.

Per què el gos estira de la corretja?: Cal saber que el reflex natural del gos és resistir a la pressió que ell sent sobre el seu coll. Per tant, com més tibant mantingui vostè la corretja, més estirarà de la mateixa el gos, de vegades fins a ofegar-se.

Blibiografia: Miguel Matesanz. Auxidog