A
LIMENTS ABSOLUTAMENT PROHIBITS ALS GOSSOS
www.labordadurtx.org >> divulgació >> divulgació

LA XOCOLATA.- La xocolata en les seves diferents presentacions conté una substància amenaçadora anomenada teobromina, que és tòxica per a molts animals. La mida del gos també és un factor rellevant, sent l'efecte de la teobromina inversament proporcional al pes, pel que la toxicitat es mesura en mil·ligrams de teobromina per quilogram de pes corporal. N'hi ha prou amb 100 mg. de teobromina per kg. de pes, per causar al gos una intoxicació gravíssima que pot comprometre seriosament la seva vida.

L'animal intoxicat pot trigar hores o inclús dies en presentar els símptomes característics de l'enverinament per teobromina, i el pitjor del cas és que la majoria de les vegades el propietari, per desconeixement, no associarà el malestar del gos amb la xocolata que li va donar dies abans.

Podria succeir que el gos trobés la xocolata pel seu compte. En aquest cas, els signes que ens poden ajudar a determinar si el gos s'ha intoxicat amb teobromina són els que enumerarem tot seguit, a més de qualsevol altre conducta estranya que podem catalogar com anormal.

La simptomatologia específica de la toxicosis per teobromina és la següent: hiperactivitat; increment del ritme cardio respiratori; pot provocar arítmia cardíaca, especialment si l'animal està excitat, el que pot derivar en un infart de miocardi que pot ser fatal; disminuir l'enviament de sang cap el cervell; pèrdua de consciència (estat semi-comatós o coma profund); vòmits, irritació del tracte gastrointestinal, diarrees; símptomes neurològics (tremolor i convulsions); incontinència urinària, i, en alguns animals, pot causar hemorràgies internes, les quals, en alguns casos, produeixen la mort en el lapse aproximat d'un dia. Els gossos amb problemes de salut, especialment aquells que sofreixen d'epilèpsia, són més susceptibles a la teobromina, la qual pot ocasionar atacs epilèptics en gossos predisposats a aquesta malaltia.

És un fet que quan més fosca sigui la xocolata, més quantitat de cacau porta y major és la seva quantitat de teobromina i, per tant, més tòxica és. Degut a això, podem dir que la xocolata blanca provoca menys problemes que la fosca, però de cap manera hem de considerar-la segura.

La teobromina roman en el torrent sanguini entre 14 i 20 hores. És una substància que el fetge triga molt temps a eliminar. S'ha d'induir el vòmit dins de les dues hores posteriors a la ingestió, llevat que el gos estigués en coma o hagués perdut el reflex de vomitar. Si el gos ha ingerit una quantitat considerable de xocolata, o si presenta algun dels símptomes mencionats, s'ha de portar al veterinari sense demora. Si no tingués símptomes greus, se li ha d'administrar carbó activat. La teobromina no absorbida s'adhereix al carbó activat i s'elimina a través de les femtes.

QUANTITATS LETALS DE XOCOLATA SEGONS EL PES DELS GOSSOS

pes (quilos)
xocolata amb llet (grs.)
xocolata amarga (grs.)
teobromina (mgs.)
2
113
14
200
4
225
28
400
9
450
70
900
14
900
92
1300
30
2270
241
3400
etc.
etc.
etc.
etc.

SUCRE.- El sucre, en la forma que sigui (algunes fruites com el meló o el raïm tenen un alt contingut en sucres), i tots els dolços produiran a la llarga malalties de distinta índole, entre les que destaquen el glaucoma, caries, diabetis, indigestió i obesitat. A més, malmet el fetge perquè el gos no metaboliza el sucre com nosaltres.

SAL.- L'excés de sal (patates fregides, galetes salades, la majoria de guisats de casa, etc.), derivarà en complicacions renals.

NOUS.- Són tòxiques pels gossos. Moltes varietats de nous són perjudicials per l'alt contingut de fòsfor, que pot produir càlculs a la vesícula. A més, els fruits secs en general produiran problemes hepàtics.

CEBA.- S'ha demostrat que la ceba, sobre tot crua, és la causant d'anèmia hemolítica en el gos. Un consum excessiu de ceba ocasiona la formació de "cossos de Heinz" en els glòbuls vermells circulants, el que conduirà al desenvolupament d'aquesta anèmia, que en casos greus, pot ser mortal. El component tòxic de la ceba es el n-propil disulfida. Els signes d'anèmia hemolítica produïda pels efectes tòxics de la ceba inclouen diarrea, vòmits, depressió, augment de la temperatura i foscor del color de l'orina. Els vòmits i la diarrea poden ser immediats, però la resta de la simptomatologia apareix, habitualment, entre un i quatre dies després de la ingestió de ceba. Si es sospita la presència de toxicitat per ceba, caldria buscar immediatament l'ajuda d'un veterinari. A molts gossos els hi agrada el gust de la ceba, i poden consumir grans quantitats si se'ls hi dona l'oportunitat. Per tant, en tot cas, només s'hauran d'administrar petites quantitats de ceba als gossos, i no s'ha d'esperar que tingui cap efecte sobre la infestació de puces.

PATATES.- Hi han hagut casos d'intoxicació per consum de patates tant en éssers humans com en gossos. Els alcaloides poden trobar-se en els brots i pells verdes, que es produeixen per exposició dels tubèrculs al sol durant el seu desenvolupament o després de la collita. La probabilitat d'intoxicació és relativament escassa, degut a que la solanina s'absorbeix poc i s'hidrolitza, formant un compost menys tòxic els metabòlits del qual s'eliminen ràpidament. La patata bullida i el puré de patates són saborosos i, a més, molt nutritius i digeribles pels gossos.

PELL DE GALL DINDI.- Es creu que és causant de pancreatitis aguda en el gos.

OSSOS.- Els ossos, especialment els d'aus, conill, xai i en general aquells que es poden esberlar, són un perill potencial ja que poden perforar diferents parts del sistema digestiu.

LLET I SUBPRODUCTES LÀCTICS.- A la majoria de gossos els hi agrada el sabor de la llet. La llet i altres subproductes làctics constitueixen fonts excel·lents de calci, proteïnes, fòsfor i de varies vitamines, però la seva ingestió excessiva pot produir diarrea a animals joves i adults. La llet conté un sucre simple, la lactosa. La lactosa requereix per la seva descomposició en el tracte intestinal de l'enzim lactasa. Alguns gossos no produeixen quantitats suficients de lactasa per a descompondre la gran quantitat de lactosa present a la llet. La insuficiència de lactasa origina una incapacitat per a digerir totalment la llet i ocasionarà com a conseqüència diarrees i trastorns digestius.

Els productes làctics com el formatge, sèrum de llet i el iogurt contenen nivells de lactosa inferiors a la llet; encara que aquests productes es poden tolerar amb major facilitat, també poden produir diarrees i desequilibris dietètics. La major part dels animals poden tolerar i gaudir amb una tassa de llet ocasionalment, però com passa amb tots els suplements, la costum de donar-els-hi llet ha d'estar estrictament limitada.

Els productes làctics no s'han d'utilitzar com una font complementaria de calci o proteïnes. L'excés de calci a la dieta pot contribuir a desenvolupar trastorns a l'esquelet en gossos en creixement i, contràriament al que es creia, no és útil per a prevenir l'eclàmpsia en les gosses lactants. Encara que els productes làctics proporcionen proteïnes d'alta qualitat, poden tenir deficiències i excessos d'altres nutrients que poden contribuir al desequilibri dietètic si s'afegeixen grans quantitats a una dieta de per sí adequada. També es creu que la proteïna de la llet és un dels quatre productes alimentaris més importants que produeixen al·lèrgia als gossos.

 
JOAN FERRER i SIRVENT
LA BORDA D'URTX 17538 URTX (Girona)
CATALUNYA
Telf: +34-629-613399
e-mail: joanferrer@labordadurtx.org