Reproduïm a continuació l'article publicat en la secció d'ecologia de "El Periódico de l'Estudiant" del mes de Març de 2004.

EL BOSC CATALÀ ESTÀ EN FORMA
La tornada del llop i la recuperació d'altres espècies demostren el bon estat de conservació dels espais naturals.

MASSIFICACIÓ - L'EXCÉS DE SENGLARS.- L'explosió demogràfica d'un animal pot acabar afectant l'ecosistema. Aquest és el cas del senglar, que pot causar danys als camps i convertir-se en un problema per al trànsit. El fet de no tenir cap enemic natural converteix al porc salvatge en un dels principals beneficiats per l'absència d'espècies com ara el llop. El fet de restaurar la piràmide ecològica amb l'arribada del llop provocarà l'equilibri natural dels ecosistemes i que la feina que ara fan els caçadors, únics controladors del senglar, la facin depredadors naturals.

JOSÉ LUIS GALLEGO.
BARCELONA

Els espais naturals de Catalunya estan en un bon moment de conservació, com ho ratifica el fet que moltes espècies animals hagin iniciat una clara recuperació. L'últim protagonista ha estat el llop, que ha tornat als boscos catalans (al Parc Natural del Cadí-Moixeró) després de moltes dècades d'absència.

Per als científics, hi ha una sèrie d'animals i plantes que ajuden a determinar la qualitat i l'estat de conservació d'un ecosistema. És a dir, que la presència o absència d'aquestes espècies (anomenades bioindicadors) serveix per saber la salut d'un paratge. I, precisament, a Catalunya es nota cada cop més l'existència de membres d'aquest grup.

La recuperació del trencalòs als Pirineus i la sorprenent expansió del voltor comú, la llúdriga, la cigonya blanca, el cérvol o el cabirol arreu del territori indiquen que la qualitat ambiental dels espais naturals està millorant. A més, l'arribada del llop, el gran superdepredador de la fauna europea, fixa un estàndard de qualitat ambiental molt elevat i, des d'un punt de vista naturalista, es pot considerar una excel·lent noticia.

DANYS ALS RAMADERS.- En el vessant negativa, el retorn del cànid salvatge pot perjudicar els ramaders de muntanya, però cal dir que els danys produïts pel llop als ramats a les comunitats on és present són mínims, ja que molts cops se'l culpa de malifetes realitzades per gossos salvatges. Tot i així, a Catalunya s'ha establert una assistència ràpida als ramaders, per estudiar els sistemes de prevenció i compensació dels danys que pugui produir el llop. (gossos de protecció de ramats)*

La presència del llop a Catalunya, per altra banda, es redueix de moment a un únic exemplar, originari de les poblacions estables dels Apenins italians i que hauria arribat al Cadí travessant els Alps marítims francesos, segons es va determinar al Servei de Genètica Molecular de la Universitat Autònoma de Barcelona.

De fet, el llop pot arribar a recórrer grans distàncies (de fins a 50 quilòmetres diaris) a la tardor i l'hivern, tot just abans d'iniciar-se el període de zel de l'espècie. És en aquesta època de l'any quan els joves del ramat entren en competència amb els mascles dominants i, tot i que es tracti de pares i fills, han d'abandonar el grup per independitzar-se i colonitzar nous territoris.

LES PERSPECTIVES.- No es pot parlar de l'establiment d'una població salvatge de llop a Catalunya, tot i que aquesta possibilitat podria donar-se aviat al Parc Natural Cadí-Moixeró i altres indrets del territori. Tanmateix, no es tracta d'una reintroducció (com en el cas de l'ós bru), sinó d'un exemple de retorn, com a conseqüència de l'expansió de l'espècie, a un territori que havia abandonat. Les poblacions estables de llop es van extingir a Catalunya fa uns 100 anys, entre finals del segle XIX i començaments del XX. Durant els anys 20 i 30 se'n van detectar un parell d'exemplars divagant cap als Ports de Tortosa. L'arribada de llops errants és habitual, i també s'ha donat, per exemple, als Ports de Morella i de Beseit, ja a l'àrea de Castelló, ara fa uns 15-20 anys.

* nota de la Borda d'Urtx