E
L SENYOR DE L' ABRIC BLANC
www.labordadurtx.org >> divulgació >> El senyor de l'abric blanc

Els habitants de les valls pirinenques, generalment, coneixen les característiques del color del Gos de Muntanya dels Pirineus. Paral·lelament, succeeix sovint que les gents que viuen a les comarques o regions llunyanes a aquestes valls reben una informació, millor dit, una desinformació sobre aquest tema, fins el punt que si el gos és blanc és un Muntanya i si està tacat és un Mastí dels Pirineus.

Els muntanyencs ho tenen tan clar que a la comarca del Bigorre, al nort de la serralada, encara s'usa l'expressió "U ca pla plapat" , treta del patois labedanès, que significa "gos ben marcat".

Des de la comarca del Bearn a la del País de Foie i a la vall d'Aure, també se'l coneix com "Pigon", "Pigalta", "Piguette" (color pio), o "mascaró" (quan domina la màscara de color negre).

Ja l'any 1600 el célebre agrònom Olivier de Serres, al seu llibre "Tractat d'agricultura i missatge dels camps", descriu dues varietats de grans gossos dels Pirineus: els uns de tons foscos per guardar les cases, els altres de color blanco per guardar els remats.

Posteriorment, l'any 1879, l'xpert cinòfil Kermadec, escrivia entre atres coses, que als Pirineus Occidentals existia una varietat el pelatge del qual era blanc i negre, i als Pirineus Orientals un altre tipo de color blanc neu amb taques7manchas gris claro o café con leche, generalmente distribuidas sobre las orejas y cara.

Més tard, l'any 1917 B. Senac Lagrange escrivia que a les altes planes d'Anatòlia i en certes parts muntanyoses de Macedonia (als voltants de Gornitchevo) s'havien trobat aquests gossos i que, a la primera d' aquestes regions, estaven en mans dels pastors turcs, que els feien servir per guardar els remats dels llops que infectaven la comarca. Eren uns grans gossos de mida entre 70 i 75 cm. a la creu, de pelatge blanc, marcats només per taques grises rogenques al cap.

Per altra part, no oblidem que abans del 1900 els muntanyencs escollien als sementals, entre altres coses, pel lloc de les taques sobre el pelatge blanc: al cap, a la base de la cua (anell muntanyenc) i sobre el llom.

Totes aquestes característiques del color del pelatge ja van ser descrites, l'any 1897, pel comte de Bylandt a la seva obra "Les races de chiens". L' any 1907 el Pastor Club redacta el primer estàndar, molt inspirat per la descripció de Bylandt. Després dels arrenjaments realitzats per la R.A.C.P. els anys 1927 i 1948 (aquest any només en el què fa referència als esperons), aquest mateix Club publica una descripció molt més complerta a l'any 1970, que cinc anys més tard va ser acceptada per la F.C.I., quedant en aquest apartat com segueix:
"Blanc o blanc amb taquess grises (color pèl de tuixó), groc pàlid o taronja al cap, orelles o naixement de la cua. Les taques color tuixó són les més apreciables. Alguns gossos poden portar algunes taques sobre el cos".
I figurant com a defectes:
"Coloració diferent a la indicada anteriorment que donés mostres de creuament"
I a més, com a defectes eliminatoris:
"Taques de pèl negre fins a l'arrel"

Malgrat tot, sempre ens referim a un blanc marfil i mai no en diem blanc neu. Les taques situades sobre el cap formant una màscara, el més simètrica possible, que comprenen igualment les orelles i les situades a la base de la cua són les més apreciades, però també se n'admeten algunes sobre el cos. El color d'aquestes taques dependerà del tipo de gens presents en l'animal, emnmascarats pel mantell blanc. Generalment, a mesura que el gos va creixent van desapareixent i només persisteixen, però molt més diluides, les que en nèixer eren de to més pujat, essent més visibles en períodes de muda o quan el pèl està mullat.

Fent una petita incursió en el complexe camp de la genètica, veurem que la forma més comú d'un fenotip completament blanc en els mamífers, encara que no en el gos, és l'albí -un fenotip totalment carent de pigment no només en el pelatge sinó també als ulls, és un blanc ulls rosa-. Però quan parlem d'un gos blanc es tracta d'un blanc amb ulls negres i, en cap cas, d'un verdader albí, doncs aquest sempre té ulls rosa.

Segons una de les primeres hipòtesis formulades per Little el 1957 sobre els gossos blancs purs, es tractaria de casos extrems de taques blanques hiperdesembolupades, controlat pel gen recessiu el símbol del qual és SW, que en el cas del Muntanya seria homozigòtic recessiu, o sigui SW SW, produint un animal d'ulls foscos i totalment blanc, amb l' excepció dels últims espais pigmentats al cap, les orelles i a la zona d'implantació de la cua, que són precisament les ubicacions de les taques de color que més temps persisteixen mentre prosegueix l'extensió del mantell blanc total.

D'acord amb les dades d'aquest mateix autor, l'any 1957, només un 24% de gossos de Muntanya dels Pirineus estaven mencats totalment d'àrees de color.
 
JOAN FERRER i SIRVENT
LA BORDA D'URTX 17538 URTX (Girona)
CATALUNYA
Telf: +34-629-613399
e-mail: joanferrer@labordadurtx.org