I
NTERPRETANT EL COEFICIENT DE CONSANGUINITAT O ENDOGAMIA
www.labordadurtx.org >> divulgació >>

 A l’article “Parentesc i consanguinitat-2” d’aquesta mateixa web hem definit el concepte del coeficient de consanguinitat, -també anomenat d’endogàmia- i el mètode de càlcul per obtenir el seu valor, avantatges o desavantatges de realitza-la i la importància de seguir amb una estricta política de selecció.  En el present article anem a relatar com hem d’interpretar aquest valor.

Definida la endogàmia como l’acte d’aparellar individus emparentats (consanguinis), ens hem de preguntar com hem d’interpretar el valor del seu coeficient. Per altra banda sabem que si durant moltes generacions  s’aparellen individus emparentats, la proporció de parells de gens homozigots dels descendents augmentarà ininterrompudament. Es a dir, els descendents s’assemblaran cada cop més entre sí en l’aspecte i comportament. La proporció d’aquests parells de gens homozigots en un grup interreproductiu d’animals es coneix com homozigositat, i la proporció de parells de gens heterozigots en el grup es denomina heterozigositat.

El coeficient de consanguinitat F pot variar de 0 (endogàmia nul·la) a la unitat (endogàmia total) que -com hem dit- mesura l’augment de la proporció d’homozigositat. Però –com és lògic- a la vegada també es produeix una disminució de l’heterozigositat el valor de la qual és 1-F. Però el què realment importa a la valoració del grau  d’endogàmia és la taxa de la disminució d’heterozigositat -que anomenarem T-(total per generació) amb que es produeix. Aquesta taxa s’obté calculant la rel k de 1-F, on k és el nombre de generacions del pedigree des de que va començar l’endogàmia.

Per il·lustrar-ho podem veure l’exemple de la figura 13 que hi ha en el mencionat article “Parentesc i consanguinitat-2” d’aquesta mateixa web per veure com es calcula Fx :

Primer buscarem tots els trajectes possibles d’acord amb el mètode de càlcul detallat en el mencionat article “Parentesc  consanguinitat-2”:
 
X es endógamo del exemplar H: trajecte de F fins G: FDBXAEG = (1/2)7  = 0,0078125
X            “             “           “        H:      “          de G  “   F: GDBXAEF = (1/2)7  = 0,0078125
X            “             “           “         I:      “          de  F  “  G: FDBXAEG = (1/2)7  = 0,0078125
X            “             “           “         I:      “          de  G “  F: GDBXAEF = (1/2)7  = 0,0078125
 X           “             “           “         F:     “          de  D “  E: DBXAE       = (1/2)5   = 0,03125
 X           “             “           “         G:    “          de  D  “ E: DBXAE       = (1/2)5  = 0,03125
 X           “             “           “         E:     “          de B   “ A: BXA           = (1/2)3   = 0,125 x (1 + 0,250) = 0.15625
 (S’ha afegit a E el factor (1 +0,250) per ser endògam dels exemplars H e I mitjançant dos trajectes  FEG = (1/2)3 x 2  = 0,250) 

 X és endògam de l’exemplar B: trajecte de X  fins A: XA = (1/2)2 = 0,25 x (1 + 0,375) = 0,34375
 (A la vegada B es endògam dels exemplars següents:
 de H: trajecte de F fins G: FDBEG = (1/2)5  =  0,03125
 de H:         "          G     “     F: GDBEF: (1/2)5   =  0,03125
 de  I:          "          F      "     G: FDBEG: (1/2)5  =  0,03125
 de I:          "          G     "      F: GDBEF: (1/2)5  =  0.03125
 de F:         "          D     "       E: DBE  : (1/2)3    =  0,125
 de G:         "         D     "       E: DBE  : (1/2)3    =  0,125
                                                                                   _________
Total de la endogàmia de B:                           FB = 0,375      ) per això s’ha afegit a B el factor (1 +0,375)

 

 Sumant els resultats de tots els trajectes ens  dona: 0,59375

Llavors:

Fx = 0,59375 = 59,37%, un índex de consanguinitat de moderada a alta, però no ens podem quedar només amb aquest índex. D’aquí ve la necessitat de calcular el valor de la taxa T que hem descrit anteriorment:

Per tant, prèviament hem de calcularla disminució de l’heterozigositat que s’ha produït després dels encreuaments, o sigui  1 - Fx = 1 - 0,59375 = 0,40625 que equival a l’heterozigositat actual en relació a l’existent abans  que comences l’endogàmia. 

Llavors, como que a l’exemple de la figura 13 veiem que el individuo X és el resultat de quatre generacions  d’endogàmia, ja estem en condicions de calcular T:

                                                                                 T =

                                                                                T 
                                                                      
                                                                              T =  0,7984

O sigui, encara que l’índex de consanguinitat és mig-alt, veiem que la taxa de disminució proporcional de   l’heterozigositat per cada generació no és excessiva. Però és importantíssim i imprescindible que els individus que es facin servir per realitzar els encreuaments endogàmics siguin d’una qualitat excepcional.

En aquest sentit, l’aportació a la consanguinitat dels avantpassats mostrats en aquest exemple poden valorar-se de la següent manera: la major aportació pertany a l’individu B; en primer lloc perque es troba a una i dues generacions de distància de X, i en segon lloc per ser endògam ell mateix. També és important l’aportació de E que és a dues i tres generacions de X. Les aportacions de F i G son menys importants perque es troben a 3 i 4 generacions de X. Per últim, les aportacions de H i I son insignificants al trobar-se a 4 generacions de X.

A l’emprar-se B i -també E però en menor mesura- perque portin el pes d’aquests encreuaments endogàmics, ha estat perque ambdós són d’una qualitat excepcional. Conseqüentment, X podrà considerar-se un bon reproductor degut a l’aportació genètica que rep d’ells, ja que entre els dos sumen un coeficient de 0,5.   

Encara que semblin difícils, els càlculs a la pràctica no ho són si es procedeix metòdicament. El coeficient F i la taxa T són la millor mesura possible de l’endogàmia, el valor dels quals, ens permeten portar el control genètic de les races. De fet en el cas nostre, a la Borda d’Urtx, disposem d’un programa informàtic propi que ens calcula automàticament aquests valors a més de detallar-nos els valors parcials i els noms dels gossos que els aporten i és una eina molt valuosa que fem servir a l’hora de programar els encreuaments.

Joan Ferrer
Març 2015

Bibliografia:
Genètica per a Criadors de Gossos. Roy Robinson.                                                                        

 
JOAN FERRER i SIRVENT
LA BORDA D'URTX 17538 URTX (Girona)
CATALUNYA
Telf: +34-629-613399
e-mail: joanferrer@labordadurtx.org