C
OM FER QUE EL GOS VINGUI QUAN EL CRIDEM
www.labordadurtx.org >> divulgació >> etologia

Un dels grans problemes en la relació amo-gos pot ser el tema de les crides. Gossos que durant el passeig es van allunyant poc a poc del seu amo fent orelles sordes a l'orde de la crida. Altres que obeeixen molt bé, però que quan es troben amb un altre congènere s'obliden de l'amo. Altres que són de naturalesa independent, van a la seva i en el moment en que es veuen lliures de la corretja, desapareixen, etc.

Varis són els motius pels quals pot succeir això:

  • Mala relació gos-amo en els primers contactes quan era cadell o jove.
  • Mala relació gos-amo en els primers contactes quan era cadell o jove.
  • Caràcter independent de l'individu en qüestió.
  • Falta d'autoritat i dominància de l'amo.
  • Senzillament, perquè el gos sigui sord
Existeixen moltes formes de tractar aquest problema, encara que la més fàcil és la que es fa a través de la bona relació amb el cadell i jove quan es treu a passejar i juguem a amagar-nos, i ell, amb preocupació i gemecs, ens busca fins trobar-nos, felicitant-lo immediatament. Aquest joc fa que el cadell o jove no ens perdi de vista en cap moment i pràcticament no serà necessari cridar-lo, doncs sempre el tindrem al voltant.

Tots els mètodes de premi (joc, menjar, llaminadures, etc.) són efectius si es compleix que el gos en sí vulgui jugar, que tingui gana, o que sigui llaminer, encara que també és cert que treballant sobre aquest instint, (caça, presa, joc) sempre s'arribarà al desgast del mateix per cansament en el joc, haver-se atipat de menjar o per inapetència de tanta llaminadura. Per tant, si s'empren aquests mètodes s'hauran de premiar en la seva justa mesura:
  • Per joc: El gos s'allunya, el cridem amb "aquí" reforçant amb el nom del gos si és necessari, caminem en direcció oposada a on està ell i agitem el motivador (xurro, pilota amb fil o la seva joguina preferida) deixem que s'acosti i el mossegui i al mateix temps que manté a la seva boca el premi, li posem la corretja i l'acaronem.
  • Per menjar: Ens emportem el menjar del gos i al finalitzar el passeig el cridem posant el menjar a terra junt a nosaltres. El gos, si té gana, vindrà i menjarà. L'acaronem i li posem la corretja. Ara bé, un gos que ja és adult i que ha après que vingui o no vingui, al final a la nit tindrà el seu plat de menjar, difícilment podrem controlar-lo a l'hora del "vine aquí".
  • Per llaminadures: Sortim a passejar sempre amb el gos sense menjar. A la nostra butxaca portem llaminadures especials per gossos, el cridem i ens quedem quiets traient-ne una i oferint-li al gos, que s'acosta. L'acaronem i li posem la corretja.
Tots aquests mètodes de premi, a base de repeticions, són molt efectius sempre que es compleixin els paràmetres mencionats anteriorment. Per tant ens podem trobar amb exemplars que ni oferint-los-hi els més suculents dels menjars canins i humans, són incapaços de dignar-se a mirar-nos al pronunciar el seu nom.

Per aquests casos només hi ha un mètode: la pressió que és, en definitiva, obligar al gos a que quan escolti que el cridem ha de deixar el que està fent per dirigir-se cap al seu amo. Com es fa?. El ideal és disposar de l'ajuda d'un professional de l'ensinistrament que estudiarà cas per cas, cada individu i sabrà quin mètode és el ideal per cada gos i amb quina mena de pressió s'ha de fer.

Per citar alguns exemples de pressió:
  • Corretja llarga, de 10-15 metres. La corretja s'enganxa al collar i es deixa solta arrossegant; només ens acostarem dissimuladament al final de la corretja, l'agafarem, ordenarem venir i darem una estirada cap a nosaltres. El gos ve, se l'alaba i se'l deixa corre altre vegada.
  • Collar d'estímuls elèctrics. Només sota la presencia i manipulació d'un professional, que donarà la intensitat adequada a cada problema i sabrà també la manera de descondicionar progressivament al gos del collar estimulador.
Tots els mètodes de pressió són efectius des d'els primers moments del seu us, si bé mal usats produiran seqüeles com nerviossisme, irritabilitat, pors i comportaments atípics. Al mateix temps, hem de tenir en compte que un mètode mal emprat pot tenir l'efecte contrari. En aquest cas, en lloc de venir cap a nosaltres, el gos s'allunyi encara més. Si això ocorre no doneu les culpes al gos. És que el mètode està mal emprat o no és l'adequat.
 
JOAN FERRER i SIRVENT
LA BORDA D'URTX 17538 URTX (Girona)
CATALUNYA
Telf: +34-629-613399
e-mail: joanferrer@labordadurtx.org