Des dels tres fins els set mesos els gossos senten una necessitat irreprimible de mossegar-ho tot per accelerar el reemplaçament de les dents de llet per les dents definitives.

No intentem que el nostre amic deixi de mossegar la primera cosa que trobi al seu pas. Aquesta activitat és completament normal i necessària perquè la dentadura es desarrotlli correctament. La solució passa per oferir objectes dissenyats específicament per a aquesta activitat i prohibir-li que mossegui la resta d'objectes.

Per tal que al gos li resultin atractius aquests objectes una bona solució és donar-li algun os dels que venen a les botigues especialitzades. Aquest tipo d'objectes, a banda de satisfer la seva necessitat de mossegar, li permet exercitar la mandíbula i atenuar les molèsties que li causen les dents que li estan sortint. Com que als cadells els agrada la diversificació, el millor és que li comprem dos o tres objectes de plàstic o de goma, per tal que estigui sempre entretingut.

En la majoria dels casos, necessitarem molta paciència per ensenyar al cadell què és el què pot i el què no pot mossegar. Una bona tàctica és que cada vegada que vulgui mossegar algun objecte prohibit, li "caigui alguna cosa del cel". Aquesta tècnica requereix estar molt pendent del cadell. Quan veiem que s'acosta a algun objecte prohibit per clavar-li les dents, tirarem un objecte al terra de manera que faci soroll i el cadell sigui sorprès. Una altra possibilitat és ruixar-lo amb una mica d'aigua quan tingui intencions de cometre una "infracció". És important que el cadell no sàpiga que som nosaltres qui provoquem el càstig, de manera que quan es troba sol a casa cregui que també es pot produir.

És molt important desconcertar al cadell, però sense espantar-lo massa. El què ens interessa és que cada vegada que tingui intencions de mossegar aquell objecte passi "alguna cosa". Segurament, el soroll li causarà un sobresalt. En aquest moment, cridem-lo amablament per tal que s'adoni de la nostra presència. El més probable és que el cadell corri cap a nosaltres buscant protecció. Aleshores, després d'alguna carícia i com a recompensa per la seva bona conducta, li donem algun dels objectes que sí que pot mossegar. No oblidem que el gos es mostra més obedient davant de l'amo que li ofereix recompenses que davant d'un amo que només el pega.

Però algunes vegades, el problema amb el cadell no és que mossegui objectes, sinó que mossegui la ma d'algú. De petit s'ha acostumat a jugar amb els seus germans i, en algunes ocasions, quan juga amb els seus amos se li escapa alguna mossegada. En aquests casos, la primera reacció de moltes persones és renyar l'animal. Amb aquesta actitud només aconseguirem confondre'l més ja que no entendràperquè se'l renya si ell només jugava. El millor és que, quan ens mossegui, reaccionem ensenyant-li una altra joguina per tal que el cadell s'oblidi de la nostra ma i centri la seva atenció en l'objecte.

Per suposat, el gos no adquirirà aquest hàbit de forma instantània i inclús és possible que es resisteixi a abandonar la pràctica. En aquests casos, una altra ppossibilitat per evitar que no ens mossegui és simular que amb la mossegada ens ha fet molt de mal. Quan donem mostres de dolor, el gos s'acostarà movent la cua i intentant llepar-nos la ma perque el perdonem.

Sigui quina sigui l'opció que escollim per educar el nostre cadell, sempre hem de mostrar-nos coherents i justos. I no oblidem mai recompensar al nostre amic quan respongui de manera favorable a les nostres espectatives.