C
OM EVITAR LES DESTROSSES
www.labordadurtx.org >> divulgació >> etologia

Són molts els propietaris que es queixen de les conductes destructives que realitzen els seus gossos, joves o adults, quan es queden sols a la llar. Conductes destructives que es porten a terme tant dins de la casa, esgarrapant portes o mossegant mobles o altres objectes, com a fora, en el jardí, trencant flors, plantes, arbusts i excavant per tot arreu.

En aquests casos, els factors que provoquen aquest comportament destructiu són tres:
· L'ansietat per separació.
· La manca d'exercici/estímuls.
· L'escàs ensinistrament.
Tots ells combinats en diferents percentatges, incideixen directament en la magnitud de les destrosses i fan que l'animal actuï de forma concreta abans, durant i després de l'acció destructiva.

Els possibles candidats a patir ansietat per separació són aquells gossos que senten una gran dependència cap el seu amo. Aquesta sobredependència es crea normalment sense donar-nos compte, ja que des de cadells se'ls ha acostumat poc o res a les nostres sortides, a més, els hi dediquem el major temps possible i totes les atencions que podem. També, solen ser animals que ens segueixen per tota la casa i als que els encanta estirar-se al nostre costat quan tenen oportunitat. Aquests exemplars comencen a mostrar conductes destructives quan per diverses raons canviem de domicili, variem les nostres costums i/o els nostres horaris i es queden sols a hores diferents de les habituals o durant més temps. Així es veuen privats de la presència de l'amo i de les seves atencions.

Generalment, les manifestacions d'ansietat per separació comencen quan encara estem a casa i ens preparem per sortir. El gos està inquiet, el seu nerviossisme va augmentant, corre d'un costat a l'altre, respira acceleradament i plora o gemega. Una vegada es queda sol, el temps que transcorre des de la nostra sortida fins que comença a comportar-se de forma destructiva, pot variar de pocs minuts a una hora, i sempre explota quan els nivells d'ansietat i excitació assoleixen el punt més alt. Aquest estat d'ansietat i excitació busca una vàlvula d'escapament per desfogar-se i/o entretenir-se i la troba, segons el casos, bordant fins que arriba l'amo, fent les necessitats en qualsevol lloc, esgarrapant les portes, mossegant objectes, o gratant per tot el jardí. Aquesta és la raó del seu comportament, el que alguns amos pensen i denominen erròniament "venjança, despit...". Després, quan tornem, ens rep amb una alegria exagerada, a no ser que en altres ocasions, l'haguéssim castigat al trobar les destrosses.

Si, com hem vist, la sortida de l'amo origina l'ansietat i excitació del gos i juntament amb la falta d'estímuls/exercici desemboca en un comportament més o menys destructiu, el procés més adequat per corregir aquesta conducta es basa principalment a acostumar-lo a les nostres absències i això ha d'incloure canvis progressius en la nostra relació amb ell, ensinistrament bàsic en obediència, sessions d'exercici físic i proporcionar-li algun estímul quan es queda sol.

Progressivament, anirem instaurant una relació una mica més independent, mai li prodigarem atencions o carícies quan les exigeixi i li impedirem que ens segueixi constantment per tota la casa o el jardí. L'ensinistrament és summament necessari per ensenyar-li que no sempre pot estar amb nosaltres i acostumar-lo a la separació. És important que el deixem quiet en la posició d'assegut o ajagut, al començament durant curts períodes de temps que anirem augmentant de mica en mica fins arribar a una hora. Quan l'animal tingui un cert domini d'aquest exercici, el practicarem obrint i tancant la porta del carrer, per posteriorment sortir i entrar varies vegades al dia.

Abans de sortir, mostrarem certa indiferència i evitarem que ens vegi fer preparatius o hàbits rutinaris, per exemple, posar-nos la jaqueta, preparar el maletí o bossa de treball, agafar les claus del cotxe etc. També és important que sortim de casa quan el gos està entretingut. Per això, li proporcionarem algun estímul, entre altres, ossos de tripa perquè els mossegui o pilotes grans perquè s'entretingui jugant. Aquests estímuls s'han de deixar al seu abast uns minuts abans de quedar-se sol i recollir-los uns minuts després de la nostra tornada. D'aquesta forma, a més de proporcionar-li una alternativa als objectes que té per costum mossegar, estarà entretingut. Per altre part, és convenient que tingui una bona sessió d'exercici abans de sortir nosaltres, doncs al desgastar part de la seva energia es trobarà menys ansiós i excitat.

També fóra interessant evitar el silenci total quan es queda sol, per això podem deixar-li encès un aparell de radio en una emissora on parlin amb regularitat o posin música tranquil·la i relaxant. Amb aquest petit truc farem que la seva solitud es torni més suportable.

A la nostra tornada, si durant la seva solitud ha destrossat quelcom no permès, no haurem de posar-nos a recollir i netejar les restes davant de l'animal, doncs podria entendre el nostre comportament com una mostra d'interès pel que ha fet i probablement tornaria a repetir-ho. Tampoc haurem de castigar-lo si no l'agafem "in fraganti", ja que probablement no entendria el motiu del nostre empipament.

 
JOAN FERRER i SIRVENT
LA BORDA D'URTX 17538 URTX (Girona)
CATALUNYA
Telf: +34-629-613399
e-mail: joanferrer@labordadurtx.org