R
ECOMANACIOS PER AL CORRECTE DESENVOLUPAMENT DELS CADELLS
www.labordadurtx.org >> cadellades >> recomenacions
  1. Alimentar-lo amb un pinso de cadell de races gegants i d’una marca de confiança i repartir-li la ració diària que recomani el fabricant en dos àpats, matí i nit, durant tota la seva vida. Hem de tenir en compte de no excedir-nos ja que una alimentació massa abundant, en la major part del casos, és una font de problemes i malalties.
     
  2. Aigua neta i fresca sempre a la seva disposició, continguda preferiblement en un recipient profund (galleda de zinc que és fàcil de rentar i el cadell no la pot mossegar) perquè la saliva caigui al fons.
     
  3. És recomanable donar-li un iogurt natural al dia, preferiblement com a premi pel seu bon comportament.
     
  4. En contra del que es pot pensar, mai s'han de donar ossos als gossos i encara menys aquells que es poden estellar, com els de les aus, conill, costelles de be, etc., donat que això podria provocar perforacions a l’aparell digestiu.
     
  5. Desparasitar dos dies abans de cada vacunació i periòdicament com a mínim cada sis mesos.
     
  6. Revacunar a les 12 setmanes d’edat, com a mínim de brom, parvovirosis, hepatitis, leptospirosis i parainfluenza a més de les vacunes recomanades pel veterinari de cada zona, especialment contra la leishmaniosis si es viu en zona afectada. També és convenient tenir en compte el què recomana la WSAVA (World Small Animal Veterinary Association) que aconsella no acabar el protocol de les primovacunacións abans de les 16 setmanes d’edat per evitar les conseqüències de la possible interferència dels anticossos materns contra els antígens de les anteriors vacunes, i per tant, recomana tornar a revacunar a les 16 setmanes d’edat. A més, és imprescindible que cada any sigui revacunat contra dites malalties, a més de les que el veterinari cregui convenient. També recordar desparasitar sempre abans de vacunar.
     
  7. No sotmetre el cadell ni el gos adult a tractes inadequats que puguin induir a situacions extremadament estressants ja que es podria produir un trencament de l'immunitat causada per les vacunes, a més de minvar la seva resistència a les malalties en general.
     
  8. És imprescindible socialitzar-lo amb l’ambient del carrer i amb altres persones el més aviat millor, però no s’ha de treure a passejar abans de la revacunació de les dotze setmanes i un cop feta aquesta, esperar un mínim de catorze dies per fer-ho.
     
  9. S’ha evitar que el gos a qualsevol edat, salti, corri o jugui després de menjar, a fi d'evitar en el possible la síndrome dilatació-torsió d’estómac (veure explicació al final d’aquest escrit).
     
  10. El cadell de Muntanya malgrat el seu tamany es un "nadó" i per tant les pasejades han de ser curtes sense esperar a que es cansi ja que la tolerancia al dolor és molt alta en aquesta raça,  i no obligar-lo a jugar ni a caminar si no li ve de gust. A mesura que passi el temps ell mateix ens indicarà el grau d'exercici que desitgi. De totes maneres, cal evitar que faci un un exercici excessiu fins que no s'hagi desenvolupat completament la qual cosa s'esdevé entre els dos anys i mig i els tres; així evitarem malformacions i problemes a les articulacions.
     
  11. S’ha d’evitar que el cadell camini per superfícies relliscoses, com per exemple, parquet o rajoles de marbre o ceràmica polides, ja que per no relliscar obriria les potes i això podria ser causa de malformacions importants a les articulacions.

  12. Si l’hem de renyar, fer-ho immediatament després de l'acte a reprendre, dient el seu nom i a continuació un NO contundent de manera  autoritària i mirant-lo fixament als ulls, ja que si deixem passar més temps no relacionaria la reprimenda amb l'acte censurable. Fóra convenient llegir els articles sobre etologia de la nostre web.
     
  13. El caràcter del Gos de Muntanya dels Pirineus és sobretot el resultat d’un bagatge genètic, és a dir, un comportament instintiu molt independent, però a la vegada molt reflexiu i intel·ligent. És important tenir això en compte per tal de no alterar el seu desenvolupament psíquic. En aquest sentit es aconsellable, per comunicar-nos millor amb ell, llegir aquets llibrets: “El lenguaje de los perros, las señales de calma” de Turid Rugaas. I “El método Tellington TTouch” de Linda Tellington-Jones, ambdós de l’editorial KNS Ediciones.
     
  14. Tallar-li periòdicament les ungles dels esperons per evitar que s'enfonsin en la seva pròpia carn.
     
  15. Raspallar-lo com a mínim un cop per setmana i diàriament en època de muda. Es recomana fer-ho amb el raspall anomenat "carda". Així, en la majoria dels casos evitarem haver-lo de rentar i a la vegada presentarà una excel·lent qualitat de pèl.
     
  16. És recomanable fer servir un collar del tipus "cordó" ja sigui de material sintètic o de cuir i posar-li només quan es tregui a passejar. Així evitarem fer-li malbé el pèl. Tanmateix és aconsellable familiaritzar-lo amb el collar i a la corretja  des de bon principi, quan estiguem jugant amb ell a casa i veurem que al cap de unes tres sessions els acceptarà sense més problemes.
     
  17. Rentar-li periòdicament les orelles amb cotó una mica xop d’aigua oxigenada o alcohol i vigilar l'aparició d'otitis ja que els gossos d’orelles caigudes són més propensos a patir-les.
     
  18. Evitar que el cadell tingui accés a objectes potencialment perillosos com: cables elèctrics, escuma de nylón dels matalassos, filferros, coses punxegudes, etc., ja que la seva afecció per mossegar-los podria tenir fatals conseqüències.
     
  19. Si observeu algun estat anormal en el vostre gos consulteu-ho immediatament amb el vostre veterinari.
     
  20. És summament important que el propietari del gos i el seu veterinari, sàpiguen que el Gos de Muntanya dels Pirineus és molt sensible a l’anestesia, per lo qual, arribat el cas, només se li ha de suministrar la quantitat mínima necesària ja que en cas contrari correrà perill la vida de l’animal.
     
  21. Per educar adequadament al cadell és molt important que us llegiu els articles sobre etologia de la nostra web.

     

SÍNDROME DE DILATACIÓ-TORSIÓ D’ESTÓMAC

 Un tub digestiu relativament petit.

El pes del tub digestiu dels gossos de races de tamany molt gran, -com el Gos de Muntanya dels Pirineus-, no suposa més que el 2,7% del pes total del gos. Quan el volum dels aliments ingerits és excessiu, l’estómac dels gossos es dilata, gira sobre sí mateix comprimint la melsa, el diafragma i la circulació sanguínia: és l’anomenat fenomen de dilatació-torsió de l’estómac. Per a disminuir el volum d’aliments ingerits, s’aconsella fraccionar els menjars.

 Com es reconeix una torsió-dilatació?

En primer lloc, l’animal saliveja, l’abdomen està dur i amb dolor, el gos intenta vomitar constantment i si veu aigua la vomita. En la següent fase, s’ajeu, l’abdomen s’infla molt ràpidament i respira amb dificultat. Si no es pren cap mesura en aquest moment, el gos mor ràpidament. Cal portar-lo, per tant, urgentment al veterinari, mantenint-lo calent, no impedint-li vomitar i en una postura que li permeti respirar bé. És indispensable tenir-lo en observació durant 48 hores.


 
JOAN FERRER i SIRVENT
LA BORDA D'URTX 17538 URTX (Girona)
CATALUNYA
Telf: +34-629-613399
e-mail: joanferrer@labordadurtx.org